A+ A A-

Seminari de viticultura ecológica i biomedicina a traves del programa AL TEU GUST.

 

Tots els cellers dels Pallars participen al seminari on s’han donat eines per transformar els cultius de vinya a ecològic

 

Aquest dijous i divendres es du a terme el seminari Viticultura ecològica i biodinàmica on participa tot el sector vitivinícola de la comarca i a través del qual es vol aprofundir en aquests dos tipus de cultius perquè els cellers del territori puguin valorar les possibilitats de treballar-hi.

El seminari va a càrrec de Joan Rubió, que va ser enòleg de Recaredo i que actualment dirigeix el seu propi projecte de viticultura a Cal Tiques, a Santa Margarida i els Monjos, i a La Bauma de les Deveses, al Berguedà.  També treballa en la recerca de varietats autòctones.

Els cellers han pogut conèixer en dues sessions amb contingut teòric però també amb una part d’exemples pràctics els principals problemes causats per l’activitat agrícola sobre el sòl, el cultiu ecològic, les bases filosòfiques i agronòmiques del cultiu biodinàmic, els preparats biodinàmics i la seva utilització i l’elaboració del compost, entre altres temes.

Aquestes jornades de formació són la continuació del seminari que es va impartir al mes de juny sobre la mateixa temàtica i es complementen amb assessoraments individualitzats a les diferents finques dels participants. Uns assessoraments que realitza el mateix expert Joan Rubió i que es duen a terme fins a finals de febrer.

Actualment el Pallars Jussà ja compta amb diversos cellers que treballen amb cultius ecològics, els quals destaquen el valor afegit que aporta al producte final.

L’activitat està organitzada des del programa Al teu gust, aliments del Pallars de l’Ajuntament de Tremp que dona suport als diferents cellers de la comarca a través de diverses accions formatives i de promoció.

Vist: 192

Jornada de tast d'olis del Pallars per l'adequació a la restauració

FUNDACIÓ ALÍCIA DESTACA EL POTENCIAL DELS OLIS PALLARESOS

 

El programa Al teu gust, aliments del Pallars va organitzar una jornada sobre la qualitat i adequació de l’oli d’oliva a la restauració del Pallars on es van tastar 7 olis diferents.

 

 

 

 

Una quarantena de persones van participar dijous a la tarda a la jornada “Qualitats i adequació de l’oli d’oliva a la restauració del Pallars” amb l’objectiu d’aprofundir en els coneixements del món de l’oli, especialment des de l’àmbit de la restauració.

 

La jornada va ser conduïda per Jaume Biarnés, cap de cuina de la Fundació Alícia, que va destacar el potencial dels olis del Pallars i la possibilitat de diferenciar-los en relació a l’alçada on es produeixen.

Al llarg de l’activitat es va donar eines als cuiners per tal de distingir les qualitats a valorar a l’hora d’incorporar els olis a la cuina. Al mateix temps que els productors d’oli de la comarca van conèixer quines són les propietats que ha de tenir el seu oli per aconseguir una bona valorització.

 

Altres temes que es van tocar durant la jornada són les qualitats de l’oli i les seves diferències, el preu enfront el valor de percepció i com es fa un tast d’oli professional.

Precisament, la jornada va acabar amb un tast de 7 olis, alguns dels quals pallaresos. Els assistents van poder tastar olis dels productors de la comarca i olis monovarietals de varietats locals que han estat elaborats per l’IRTA.

 

L’acte es va dur a terme a través del programa Al teu gust, aliments del Pallars, que dóna suport als productors i restauradors a través de diverses accions formatives i de promoció.

 

Vist: 177

Onada de fred intens per als propers dies

  • La predicció indica una forta baixada de la temperatura a tot Catalunya, que es mantindrà durant tota la setmana vinent

 

  • A més, durant la fredorada es preveuen episodis de vent fort del nord, així com algunes nevades, que localment podrien arribar a cotes baixes

 

 
El Servei Meteorològic de Catalunya informa de la irrupció d’una massa d’aire molt fred procedent de latituds polars que arribarà a Catalunya a partir del cap de setmana. Aquesta fredorada tocarà fons entre dilluns 16 i divendres 20, quan tindrà un origen més continental. Es preveuen glaçades generals que seran fortes al Pirineu i al Prepirineu, moderades a la resta de l'interior i febles al litoral.
 
Per aquest motiu el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un preavís de Situació Meteorològica de Perill per Onada de fred - temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura mínima diària durant tres dies consecutius o més. El percentil 2 d’una estació meteorològica automàtica (EMA) és el valor estadístic que deixa per sota el 2% de les temperatures mínimes diàries més baixes de la sèrie. 
 
Tot seguit es pot veure el mapa del percentil 2 de temperatura mínima dels mesos d’hivern. La temperatura mínima prevista per la setmana vinent estarà per sota dels valors que apareixen al mapa:

 

 

 

A banda, els models a mitjà termini indiquen que durant el període de fred intens seran possibles episodis de nevades a cotes mitjanes o baixes.
 
Prèviament a l’arribada del fred intens, entre divendres 14 i dissabte 15, es preveuen nevades a la Vall d’Aran, al nord del Pallars Sobirà i a l’Alta Ribagorça que podran acumular més de 5 cm per sobre de 600 metres i més de 15 cm per sobre dels 2000.
 
Durant divendres i el cap de setmana el vent del nord bufarà fort al Pirineu i Prepirineu, fet que augmentarà la sensació de fred i, en combinació amb la neu produirà el fenomen del torb. També hi haurà ratxes fortes a la meitat sud de Catalunya, així com a punts del litoral i prelitoral central, sobretot divendres i dissabte. El vent alterarà l’estat de la mar al nord del cap de Creus i al cap de Begur, on a més hi haurà mar de fons del nord.
 
Per aquest motiu el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès avisos de Situació Meteorològica de Perill de neu, vent i onatge.
 
Més informació a www.meteo.cat  i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat
 

Vist: 213

El Departament d'Afers Exteriors identifica genèticament les restes òssies de la persona exhumada a la fossa de Tremp

  • El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, s’ha reunit amb els familiars de Vicente Santolaria per entregar-los la memòria de la intervenció arqueològica i l’informe d’identificació genètica 
  • Santolaria, mort a Tremp durant la dictadura, havia estat acusat de maqui i per això es va amagar al Pallars Jussà on va ser detingut per la Guàrdia Civil 
  • Aquesta és la setena vegada que s’identifica una persona exhumada en una fossa a Catalunya i la primera des de l’any 2008

 

 

 

 

 

 

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, s’ha reunit aquest dimecres al matí amb els familiars de Vicente Santolaria Escrich, la persona desapareguda durant la dictadura les restes del qual s’han exhumat al cementiri de Tremp. Les proves d’identificació genètica de les restes òssies s’han contrastat amb les d’un seu nebot i així s’ha pogut confirmar la identitat. El germà, Francisco Santolaria, i el nebot, Juan Santolaria, han assistit a la trobada per a recollir la documentació i formalitzar el traspàs de les restes.

 

Romeva ha volgut destacar que “amb aquesta primera identificació, avui iniciem un nou període en la recuperació de la memòria i la dignitat dels ciutadans” i ha remarcat que “serà un trajecte llarg i laboriós, però estem decidits a fer justícia i a saldar aquest deute històric.” També ha dit que amb les accions que el Govern impulsa sobre memòria històrica “volem contribuir fermament a la consolidació d'un país i una societat de pau, on no hi cap l'oblit”.

 

Per la seva banda, Joan Santolaria ha explicat que el seu pare li havia demanat abans de morir que volia trobar el seu germà, Vicente Santolaria. Els familiars han agraït la feina feta pel Govern de la Generalitat i han remarcat que "ha estat una lluita que ha durat molts anys i finalment s’ha fet justícia”.

 

Els familiars del desaparegut van sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la localització de les seves restes. El Departament d’Afers Exteriors, mitjançant la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tremp, va atendre la sol·licitud dels familiars per a la recerca i l’exhumació de les restes de la persona desapareguda i va documentar exhaustivament el cas per a poder determinar exactament el lloc on havia estat inhumat. Entre els dies 3 i i 5 d'octubre es va fer la intervenció arqueològica que va posar al descobert un esquelet enterrat de bocaterrosa sense taüt.

 

Finalment, el resultat de les proves d'identificació genètica han permès confirmar que les restes corresponen a la persona que s'estava cercant. Tot i que va morir sense descendència, les proves s’han fet mitjançant anàlisis comparatives i encreuament de dades genètiques de les restes òssies del desaparegut i del seu nebot. Aquesta és la setena vegada que s’identifica una persona exhumada en una fossa a Catalunya i la primera des de l’any 2008.

 

La identificació dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme és una de les polítiques prioritàries del Govern, per això s’ha impulsat el Programa d’Identificació Genètica i s’està treballant en l’elaboració d’un Pla de fosses per tal que el cas de Tremp no sigui una excepció. A principis de novembre el Departament va iniciar les proves genètiques dels familiars de persones desaparegudes per aconseguir una base de dades que permeti l’encreuament amb les dades genètiques de les restes òssies  i els familiars.

 

Acusat de maqui

 

Segons la documentació recollida, Santolaria va ser detingut sota l’acusació de col·laborar amb els maquis i va morir a les dependències policials de Tremp el desembre del 1948. Va néixer el 1902 a Cirat (Castelló) i quan era adolescent va marxar a Barcelona on es va afiliar a la CNT. Es va exiliar a França durant la dictadura de Primo de Rivera i va tornar amb la proclamació de la Segona República. El 1931 va fundar la CNT a Cirat i el 1936 va ser escollit alcalde en una llista del Front Popular. Un any més tard es va mobilitzar amb l’exèrcit republicà i el 1939 va empresonat durant dos anys.

 

Santolaria havia estat acusat de maqui i per això, arran de l’assalt guerriller a un poble veí a principis del 1948, va marxar del seu poble per refugiar-se primer a Barcelona i més tard en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) fent ús d’una identitat falsa. L’11 de setembre del 1948 la Guàrdia Civil el va detenir i el 12 de desembre del mateix any va morir, segons la versió oficial del règim es va suïcidar a la cel·la de detenció del dipòsit municipal, fet que l’anàlisi forense no ha pogut determinar.

 

Gairebé setanta anys després de la seva mort, les restes de Santolaria seran traslladades a Cirat (Castelló) on serà enterrat aquest dissabte 14 de gener.

 

Vist: 163

El 2016, un any càlid i sec a Catalunya

 

  • El dèficit de precipitació ha estat força generalitzat 

 

  • Al conjunt del continent europeu, l’any 2016 hauria estat el quart més càlid des que hi ha registres instrumentals
 

 

L’any 2016 s’ha de qualificar de càlid[1] a Catalunya, ja que la temperatura mitjana anual (figura 1) ha estat, gairebé arreu, superior en 0,5 °C a la mitjana climàtica del període de referència 1961-90. Només en algunes àrees del Pirineu i Prepirineu, del Segrià i del terç sud es pot considerar com un any normal, i igual que l’any anterior, cap estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) ha presentat una anomalia negativa.
L’anomalia positiva més important s’ha donat, com a conseqüència de l’illa de calor urbana,  al Barcelonès, igual que en els darrers anys, amb valors locals de fins a +2,0 °C al centre de Barcelona. Entre els valors més alts d’anomalia se situen també punts de l’Alt Empordà, Berguedà, Osona, Anoia, Baix Camp i Baix Ebre, on ha estat  igual o superior a superior a +1,5 °C.
Ara bé, el 2016 ha presentat també trets de normalitat en algunes zones del Pirineu occidental, de la Cerdanya, al Solsonès i Berguedà, punts del Segrià i del  Baix Camp o a l’extrem sud del país.
Tots els mesos de l’any, excepte els de la primavera, han mostrat valors d’anomalia de temperatura mitjana mensual positius, i en aquest sentit destaca sobretot el gener del 2016.
En valor absolut, els valors de temperatura mitjana anual més alts han superat els 16 °C on habitualment s’enregistren; el litoral Central i Sud, la vall de l’Ebre, i també punts pròxims al cap de Creus. La més alta ha estat de 18,2 °C  a  l’estació meteorològica automàtica de Barcelona – el Raval, que ha igualat els registres del 2015, 2011 i 2009.
A l’altre extrem, els valors més baixos, inferiors als 10 °C, s’han donat en algunes valls del Pirineu occidental i de la Cerdanya, i com és normal per efecte de l’altitud, als punts més elevats del Pirineu, Prepirineu i Montseny.
Amb perspectiva històrica, de les 22 estacions de la XEMA que disposen de més de 20 anys de dades anuals representatives de temperatura mitjana, l’any 2016 se situa a 16 estacions com entre el 2n i el 10è més càlid, mentre que a 5 estacions s’ha comportat com entre els 5 i 10 més freds.
 
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de l’any 2016 i de la diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
 
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades mensuals.

[1]Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:  Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008), Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. S’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litre per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics[1], s’adopten els criteris següents:
 
Qualificació
PPT total registrada
respecte de la mitjana climàtica
 
 
Qualificació
Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica
Molt sec
< 30%
 
Molt càlid
≥ + 3,0 °C
Sec
≥ 30 % i < 90%
 
Càlid
≥ + 0,5 °C i < + 3,0 °C
Normal
≥ 90% i < 110%
 
Normal
≥ - 0,5 °C i < + 0,5 °C
Plujós
≥ 110% i < 190%
 
Fred
≥  - 3,0 °C i < - 0,5 °C
Molt plujós
≥ 190%
 
Molt fred
< - 3,0 °C
  

 

Al conjunt de Catalunya, el cinquè més càlid
 
En una anàlisi del conjunt de Catalunya, el 2016 ha estat el 5è any més càlid d’ençà que hi ha registres (figura 2). Tots els mesos de l’any han registrat una temperatura mitjana superior a la mitjana climàtica corresponent, fet que només té un precedent, el 2009. La mitjana de la temperatura màxima ha estat especialment elevada, amb una anomalia de +1,9 ºC, igualant el registre del 2011 i només superada pel 2015. Pel que fa a la temperatura mínima, la mitjana ha estat la 7a més càlida, amb una anomalia de +1,2 ºC.
 
Figura 2:  Evolució de l’anomalia de temperatura anual al conjunt de Catalunya (període 1950-2016)
 
Gràfic obtingut a partir de les dades de 16 sèries climàtiques d’arreu del país. Les anomalies s’expressen respecte a la temperatura mitjana anual del període 1961-1990. Les barres de color vermell indiquen diferències positives, és a dir, anys més càlids, mentre que les barres de color blau indiquen anys més freds.

 

 

Any sec tot i que sense ser excepcional
 
Pel que fa a la precipitació (figura 3), el 2016 ha estat un any sec gairebé a tot el territori, tot i que amb algunes zones que han presentat normalitat pluviomètrica o que fins i tot s’han de qualificar de plujoses, situades aquestes al Pirineu, Prepirineu, a punts de ponent i de la depressió Central, o del litoral i prelitoral Sud. En general, gairebé tot el territori ha recollit una precipitació que representa entre un 70% i un 90% de la mitjana climàtica del període de referència 1961-90, essent el Montsià, el Baix Ebre, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i la Selva les comarques on el dèficit ha estat més acusat.
Pel que fa a la quantitat acumulada, tot i no haver-hi registres excepcionalment baixos, s’han donat els menors al Segrià i les Garrigues amb totals de poc més de 260 mm. A l’altre extrem, només s’han superat els 1.300 mm al nord de la Val d’Aran i a punts de més altitud del Ripollès. La màxima precipitació enregistrada per les estacions de la XEMA ha estat de 1.547,7 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà.
Entre els mesos que han estat secs a bona part del territori destaquen el gener i també els mesos de l’estiu, mentre que el febrer, els de la primavera, sobretot l’abril, i també el novembre van presentar-se plujosos a una gran part del territori.
Amb perspectiva històrica, de les 16 estacions de la XEMA que disposen de més de 20 anys de dades anuals representatives de precipitació anual, l’any 2016 se situa a 13 estacions com entre el 3r i el 10è més sec.
 
Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant de l’any 2016 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
 
Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

 

 

 

  

Episodis més destacats
 
·        El 8 de gener, temperatura alta a l'est del país pel vent de ponent, la més alta d’un gener dels últims 10 anys a estacions del centre i sud del litoral i prelitoral.
·         L’1 de febrer, temperatura excepcionalment elevada a l’alta muntanya, essent la més alta de la sèrie a cinc estacions. El radiosondatge de Barcelona a les 12 h UTC va registrar la temperatura més alta de la sèrie de febrer (1998 – 2016) a tres nivells estàndard.
·         El dia 12 de febrer va finalitzar una llarga ratxa seca que havia començat el 3 de novembre a àmplies zones del litoral i prelitoral Central, on s’havien acumulat més 90 dies consecutius sense precipitació igual o superior a 1 mm.
·         Entre els dies 26 i 28 de febrer, precipitació general i abundant, el 27 localment molt abundant. La cota de neu es va situar puntualment als 200 m i la nevada va deixar uns 20 cm per sobre dels 1.000 metres.
·         Entre el 13 i 18 de març, precipitació general abundant al sud del país, i nevada per sobre dels 500 o 600 metres a la meitat nord.
·         Entre els dies 3 i 6 d’abril precipitació general i important, amb més de 80 mm en punts del Baix Ebre i del Solsonès. Nevada de 20 a 60 cm per sobre dels 2.000 m al Pirineu.
·         Entre el 20 i 21 d’abril precipitació general, fins a 50 mm les més abundants i amb gruixos superiors als 20 cm en algunes estacions d’alta muntanya.
·         Entre el 7 i 16 de maig, precipitació general amb més de 50 mm a bona part del Pirineu i del Prepirineu i  més de 100 mm a certs punts de cotes altes del vessant sud de la serralada. El dia 9 alguns xàfecs van ser d’intensitat forta.
·         Entre el 13 i 19 de juny, tempestes que va afectar sobretot el quadrant nord-est, descens de la temperatura i neu a les cotes altes del Pirineu.
·         Entre el 20 i 23 de juliol, episodi de calor sobretot a les terres de Ponent, Prepirineu occidental i a la Catalunya Central, i tempestes intenses al Prelitoral i Prepirineu amb acumulacions de precipitació puntualment molt abundants.
·         Del 4 al 7 de setembre, temperatura excepcionalment alta, amb registres al voltant dels 40 ºC a punts de la vall de l’Ebre, valors més alts de la sèrie de setembre per a moltes estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades.
·         Del 8 al 15 de setembre, precipitació general i tempestes localment fortes.
·         Entre el 8 i el 14 d’octubre precipitació general, fins aquell moment el més abundant del 2016.  Es van superar els 100 mm a moltes de les estacions ubicades en el quadrant nord-est del país, i fins i tot els 200 mm a punts del sud del Maresme. Pluja torrencial, excepcionalment intensa, durant la tarda del dia 12 en alguns sectors del Maresme.
·         Entre el 20 al 24 de novembre episodi general i molt destacat de precipitació. Al Pirineu es van acumular més de 200 mm a cotes altes. L’episodi va anar acompanyat d’altres fenòmens meteorològics com fort vent, nevades a cotes altes i una línia de torbonada que va provocar gran quantitat d’aparat elèctric, pedra i calamarsa.
·         Entre el 26 al 29 de novembre episodi de precipitació molt important, en alguns punts de l'Empordà i del litoral i prelitoral Central va deixar més de 100 mm en poques hores. Sovint va anar acompanyat de tempesta i localment de calamarsa o pedra i es van formar algunes mànegues davant del litoral.
 
Anàlisi de dues sèries centenàries
 
Observatori de l’Ebre[1]  -(Baix Ebre). Inici de la sèrie:  juliol del 1905
 
A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana anual del 2016 ha estat de 18,7 °C (figura 3), el 1r més càlid de la seva sèrie, juntament amb els anys 2014 i 2011 que van presentar un valor idèntic. El valor suposa una anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 de +1,8 °C, i la contribució positiva ha estat causada sobretot pels valors de temperatura màxima. La temperatura màxima mitjana ha estat de 24,4 °C i latemperatura mínima mitjana de 13,0 °C, valors que suposen una anomalia de +2,1 °C i +1,5 °C respectivament.
Excepte aquest darrer desembre que ha presentat trets de normalitat, tots els altres mesos del 2016 han presentat anomalia clarament positiva, i el gener va superar el llindar dels +3°C, essent l’hivern 2015-2016 el més càlid de la seva sèrie, de 112 anys.
La precipitació acumulada l’any 2016 (figura 4) ha estat de 384,1 mm, essent per tant un any més sec que l’anterior. El 2016 se situa com a 19è valor més baix de tota la sèrie, amb una anomalia de -175,9 mm respecte de la mitjana climàtica 1961-1990.
En relació amb el nombre d’hores de sol, enguany  ha estat de 2.791,6 h, i això col·loca el 2016 com a 16è any més assolellat després del 2012 (2.900,4 h). Aquesta sèrie de dades s’inicia l’any 1910.
 
Observatori Fabra[2]  (Barcelonès). Inici de la sèrie: agost de 1913
 
A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana anual ha estat de 16,5 °C, el 3r més càlid de la sèrie (figura 3), darrere dels anys 2015 i 2006 quan va ser de 16,6 °C. L’anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 és de +1,7 °C, i la contribució positiva ha estat igual que en el cas de l’Ebre sobretot pels valors de temperatura màxima. La temperatura màxima mitjana ha estat de 20,6 °C i latemperatura mínima mitjana de 12,3 °C, valors que suposen una anomalia de +2,2 °C i +1,0 °C respectivament.
Tots els mesos de l’any han presentat anomalia clarament positiva, essent important la de tots els mesos d’hivern, la del juny i l’octubre, igual o superior a +2 °C.
La precipitació acumulada l’any 2016 (figura 4) ha estat de 480,2 mm, el 17è valor més baix de tota la sèrie, amb una anomalia de -161,6 mm respecte de la mitjana climàtica 1961-1990.
D’altra banda, cal destacar que el nombre d’hores de sol ha estat de 2.852,2 h, i això col·loca el 2016 com a 3r any més assolellat després del 2012 (2.915,4 h) i del 2015 (2.872,8 h). Aquesta sèrie de dades s’inicia l’any 1968.
 
Figura 3:  Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana anual a l’Observatori de l’Ebre (1905-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-2016)
 
Les anomalies s’expressen respecte a la temperatura mitjana anual pel període 1961-90. Les barres de color vermell indiquen diferències positives, és a dir, anys més càlids, mentre que les barres de color blau indiquen anys més freds. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

[1]http://www.obsebre.es                           

 

 

 

 

 

 

Figura 4:  Evolució de l’anomalia de la precipitació anual a l’Observatori de l'Ebre (1905-2015) i a l’Observatori Fabra (1914-2015)
 
Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica anual del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres de color carabassa indiquen anys més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades completes el 1938, per això, el valor és nul aquell any.
 

 

 

 

 

 

 

La temperatura al continent europeu
 
Al continent europeu l’any 2016 s’espera que hagi estat el 4t més càlid d’ençà que hi ha registres instrumentals (figura 5), segons les dades proporcionades pel projecte ECA&D (European Climate Assessment & Dataset) del qual el Servei Meteorològic de Catalunya és contribuïdor de dades per a Catalunya. Els anys més càlids van ser el 2015 i el 2014.
 
Figura 5: Mitjana de la temperatura a l’Europa continental, expressat com a anomalia respecte a la mitjana 1981-2010
 
Les temperatures per sota la mitjana estan indicades en blau, les temperatures per damunt de la mitjana en vermell, i la mitjana provisional del 2016 en verd. Font:

 

 

 

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí anual definitiu durant el mes de febrer de 2017. Més informació a w

Vist: 155

Lo Pallars Televisió a twitter

Identifica´t or Registra´t

Registra´t

Registre d'usuari
UK Bokmakers ArtBetting.net - Bookmakers reviws.
Read more for Ladbrokes the UK bookmakerLadbrokes Registration - full information
Bokmaker Number 1 in uk William Hill Registration WH