A+ A A-

ARTICLE D'OPINIÓ DE MARIA ROSA AMORÓS

SÍ A L’AVORTAMENT LLIURE!! NI UN PAS ENRERE EN ELS NOSTRES DRETS 

Les dones hem nascut preparades per ser mares, com també hem nascut lliures per decidir quin és el millor moment per ser-ho, si és que aquest és el nostre desig.

Injustament durant anys no vam poder exercir aquest dret. No en fa gaires que ens van permetre escollir el moment de la nostra maternitat i ara ho continuarem fent. No farem cap pas enrere perquè ningú té dret a llevar-nos aquesta llibertat.

Sense la llibertat de poder decidir no hi ha igualtat i sense igualtat no hi pot haver una veritable democràcia.

La decisió d’avortar mai és fàcil i quan una dona la pren és perquè hi ha un motiu complex al darrera i que la majoria de les vegades provoca angoixa i ansietat. S’ha de respectar aquesta decisió perquè és personal i segur que per la dona que ho fa, és la millor opció en aquell moment. Hem de tenir clar que una dona que avorta no és una delinqüent, és una dona amb una situació personal complicada a la qual li cal un bon acompanyament i la solidaritat del seu entorn.

Si ens prohibeixen avortar amb seguretat, si no podem fer-ho perquè no tenim els mitjans econòmics suficients o no trobem l’ajuda per realitzar-lo amb totes les garanties, igualment ho continuarem fent, com es feia abans, amb la inseguretat i perillant les nostres vides. Ha de saber el senyor ministre que cada dona que es quedi pel camí, sense futur, cada víctima, serà únicament responsabilitat seva i que cada criatura que acabi naixent, perquè s’ha obligat a néixer, sense unes garanties d’un futur digne, també ho serà.

Per aquest motiu i molts d’altres, MAI ACCEPTAREM que una llei decideixi per nosaltres. Som les dones qui decidim i decidirem quan i com volem ser mares.

Des de l’any 2010 qualsevol dona podia avortar lliurement dins de las 14 primeres setmanes d’ embaràs, i fins les 22 setmanes en cas de risc per a la vida o salut de la mare o per una greu malformació del fetus.

Vostè ara retorna 30 anys enrere, a l’any 1985, i només ens deixa avortar si hi ha perill per a la salut física o psíquica de la mare o si hi ha hagut una violació, prèviament denunciada, això sí, i dins les 12 primeres setmanes. Les malformacions només seran motiu per interrompre l’embaràs si són molt greus i amb dos informes mèdics objectius que així ho avalin. Aquesta és la proposta que ens fa arribar, moralment caducada i rància .

Aquest avantprojecte de llei del ministre Gallardón és una provocació directa a la llibertat de les dones, al dret al propi cos i a la seva maternitat. És una llei que provoca rebuig, classista i opressora, a la qual les dones i homes d’Esquerra Republicana de Catalunya ens oposem fermament.

Les dones catalanes tenim paciència, estem acostumades a esperar la llibertat personal i també la del nostre poble. Només ens cal una mica més de temps, perquè dia a dia, pas a pas, ja anem bastint un país, que serà més just, solidari i equitatiu, en el qual les dones seran lliures.

Vostè Sr. Ministre acabarà marxant, després d’intentar oprimir les nostres llibertats, però mai guanyarà la batalla de la dignitat i la fortalesa de les dones , aquestes continuaran intactes i encara amb més força, després d’haver de lluitar contra les injustícies que estem vivint dia a dia.

Ara també comptem amb l’empara el nostre Estatut d’Autonomia del 2006 que en el seu article 41, a l’apartat 5, estableix que .” Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual”.

Per tot l’anterior li diem que tindrem la nostra Llei de salut sexual i reproductiva, tal com el Parlament de Catalunya es va comprometre a fer en una resolució del passat 27 de setembre. En començarem l’elaboració ben aviat i tard o d’hora veurà la llum, i serà la nostra llei, pròpia de Catalunya.

També tindrem un país lliure, fet a la nostra mida, on dones i homes serem iguals en drets i on la diferència de ser dona li donarà, a la nació independent, un valor afegit.

Mentrestant, lluitarem fermament per no fer cap pas enrere pel que fa als nostres drets sexuals i reproductius.

Rosa Amorós Capdevila

Secretària de la Dona d’ERC I diputada d’ERC al Parlament de Catalunya 

 

Vist: 1985

OPINO D'UNA PALLARESA A ESCÒCIA

 

En busca d’una nova vida similar al Pallars a Escòcia

 

L’emigració s’ha convertit en els últims anys en una qüestió de necessitat per a molts joves que, com jo, busquen una feina qualificada i unes condicions de vida dignes. 

Vaig optar per Escòcia per poder millorar el meu anglès, per la baixa taxa d’atur (un 7,5% a tot el Regne Unit) i pel paradís idíl·lic de naturalesa. No vaig venir sola, sinó juntament amb un altre trempolí, cosa que facilita les coses. Tot i que tenim perfils professionals diferents, ambdós tenim experiència en el nostre sector, i un bon CV amb bones qualificacions, però a Catalunya actualment no és suficient. Escòcia s’ha convertit en un refugi ja no només pels catalans, sinó pels espanyols.

Estem estudiant un curs intensiu d’anglès a la Universitat de Glasgow i el dia de la inscripció, la cua d’espanyols i catalans era immensa, tots amb les mateixes necessitats i aspiracions.

A diferència del que opina la gent, Glasgow és una ciutat industrial però alhora moderna i cosmopolita amb una infinitat d’oferta en cultura i vida nocturna i gens perillosa. Els escocesos, en general, són gent amable i molt hospitalària tant si vas a les Highlands, on trobes pobles perduts i gent rural, com a les grans ciutats. I és cert el mite que veus als homes amb faldilles, les típiques “kilts”, un símbol tradicional i de distinció que els escocesos fan servir per actes importants com bodes o graduacions universitàries i que és diferent segons el nom de família. I encara que estiguem sota cero, els escocesos poden anar amb màniga curta i pantalons curts sense cap problema! També tenen la llengua catalana present, pots trobar cursos de català i a les llibreries llibres en català.

Nosaltres ens sentim com a casa ja que és una societat amb unes característiques semblants a les nostres, volen l’autodeterminació, tenen present el sentiment escocès per sobre del britànic, diuen que si els catalans som coneguts per ser garrepes, ells encara ho són més, i pots gaudir d’un bon àpat semblant a la girella, els “haggis”. Els paisatges semblen el Pallars, però encara són més impressionants, veure els aiguamolls als peus del Ben Nevis, el pic més alt d’Escòcia, no té preu. I els cérvols que no tenen por i es deixen veure quan condueixes per l’esquerra per unes carreteres que semblen la fi del món.

 

El tema de la independència és similar i alhora diferent a nosaltres. Catalunya i Escòcia, ambdues disposen d’autonomia limitada, però els governs centrals estan en posicions diferents. Madrid no admet la possibilitat de separació de Catalunya, i Londres ja va aprovar el referèndum de la independència. Mentre que a Escòcia es parla de convivència d’Estat i s’argumenten els pros i contres, a Catalunya no hi ha diàleg i amb Espanya es disposen a la confrontació. Jo em mantindré al marge i atenta en aquest escenari.

Tornant al tema de la fugida i a la recerca d’una vida millor, marxar no és una deshonra, és una meta que val la pena arriscar però tampoc és la millor solució per a tothom. A nosaltres ens està funcionant, però enyorem la nostra terra, enyorem el català i esperem que quan tornem, la situació hagi millorat. 

Si molts que esteu llegint aquest article esteu en unes condicions similars, no us desanimeu ni us sentiu culpables dels vostres èxits o fracassos, la culpa de l’atur és del sistema econòmic i financer que es creia imperial i que no ha fet més que destrossar somnis. 

 

Carlota Oliet Cuartero

Llicenciada en periodisme per la Universitat Autonoma de Barcelona.

 

Vist: 2860

Nutrició i salut de la dieta mediterrània

Silvia solana

Silvia Solana 

Nutricionista i dietista

 

L'Oli d'oliva: una tradició mil·lenària

 

L'olivera és l'arbre més representatiu, tradicional i antic de la naturalesa mediterrània. Grecs, jueus, romans, cartaginesos, àrabs i  hispans van convertir l'olivera en una part bàsica de la seva vida quotidiana  i de la seva economia, per aquesta raó es van encarregar de difondre les seves aplicacions culinàries i  medicinals.

Els grecs afirmaven que la deesa de la saviesa, Atena, l'havia creat a partir d'una llança com el do més útil per la humanitat,    no solament els fruits eren bons per menjar,  a més seran bons per obtindre un líquid extraordinari que servirà d'aliment i   medicinal per guarir les ferides i per donar força a l'organisme. L'oli d'oliva, símbol  emblemàtic de l'antiga cultura delmediterrani.

Avui en dia, al segle XXI s'ha confirma la gran conveniència del seu ús freqüent en l'alimentació, la medicina i la cosmètica. El fet d'entendre les propietats nutricionals de l'oli d'oliva verge, les diverses varietats d'oli entendrem el miracle alimentari.

Un aliment essencial a la nostra alimentació i aquí descobrirem propietats i detalls excepcionals.

El bon ús de l'oli d'oliva, pot incidir de forma positiva sobre la nostra salut, ja que és possible prevenir i combatre nombroses malalties comunes dels nostres dies tal com malalties cardiovasculars, problemes de la pell i malalties gastrointestinals.

L'or líquid ha estat un ingredient fonamental per a la fabricació de tot tipus de productes cosmètics i de la cura de la pell.

Pel que fa a l'alimentació l'oli és la característica més important de la dieta mediterrània, la qual promociona un estil de vida saludable i una alimentació variada, sana i equilibrada.

Així doncs, ens endinsem dins del fascinant món de l'oli d'oliva.

En l'antiguitat, virtut significava la força, el poder d'una cosa. Els grecs van concedir a l'oli d'oliva l'areté, el màxim poder simbòlic.

En el passat va ser una joia de la vida quotidiana dels pobles mediterranis, van utilitzar l'oli d'oliva per alimentar-se, curar malalties, protegir les seves eines de l'oxidació i la seva pell del Sol, per encendre les seves llànties...

El pas de la recol·lecció a l'agricultura és identitat clara de pobles del mediterrani, dins d'aquest procés va ser element fonamental l'olivera i el seu fruit, l'oliva.

D'aquí  neix els 3 conreus mediterranis: el blat, la vinya i l'olivera. Els esforços dels pobles primitius per reconèixer les espècies més valuoses i rendibles, per que amb el mínim esforç obtenir el màxim benefici possible.

La vida sedentària, agricultura a gran escala i el foc a la cuina, van provocar un superàvit d'aliments, es van haver de'emmagatzemar i distribuir per evitar que es fessin malbé. Els aliments eren utilitzats com ofrendes a déus i santuaris.

El sèu i el sagí eren els greixos més utilitzats en al dieta dels pobles mediterranis, fins a l'aparició de l'oli d'oliva. De seguida va començar a integrar-se la seva dunció tan d'ingredient i condiment per amanir, guisar, fregir, adobar... com per donar gust i textura als aliments.

A l'antiga Messopotàmia, l'oli de sèsam era el més utilitzat. L'oli d'oliva es consumia amb els cereals picats i en forma de farinetes amb llet i mel. En canvi, a les costes de Síria i Palestina, el nord d'Àfrica, Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal, es va imposar com a signe indentificatiu de la seva gastronomia. A França en canvi, el seu consum va ser més lent, a partir de la influència romana.

Com encara passa actualment, el millor oli, s'obtenia dels millors fruits de la collita d'olives, extret de la primera premsada.

Aquest oli era destinat a les ofrenes als déus i utilitzat per a la medicina i la màgia.

 

El comerç de l'oli va ser el motorde totes les cultures del mediterrani, la font de la seva riquesa i el seu desenvolupament.

El transport es va canalitzar des d'un    principi per via marítima, per que el seu cost es duplicava quan es feia per via terrestre.

Roma amb l'expansió del seu imperi,   va començar a necessitar quantitats més grans d'oli d'oliva i de blat, amb els quals es provenien les seves províncies d'ultramar. En efecte, a Roma es sumaven a les necessitats habituals d'oli l'ús desmesurat que se'n feia a la palestra, al gimnàs i a les termes. Durant el segle II es va implantar un impost, l'annona, el qual permetia distribuir de manera oficial, gra i oli per fer minvar la gana de la població empobrida.

A partir dels primers segles de la nostra era, pobles nòmades i pastors del Nord d'Europa van penetrar als territoris de l'Imperi romà. La seva dieta es basava en la carn i els derivats del porc, que acompanyaven de cervesa i llet. Els pobles germànics no van poder habituar-se a l'oli d'oliva, i es van mantenir fidels als greixos animals. Menys els visigots que van saber introduir el greix vegetal a la seva dieta. L'agricultura visigoda va perpetuar la hispanoromana, i per això en tot el mediterrani l'oli d'oliva va continuar essent la principal grassa de la seva alimentació. Després l'oli era conegut com el greix de la gent civilitzada.

Al voltant del segle V, una nova força invasora va penetrar a Hispània des del sud. Es tractava dels musulmans. Els àrabs, van fer una síntesis dels fonaments agrícoles de grecs, cartaginesos, romans i musulmans. L'oli d'oliva va captivar als àrabs que el van convertir en el seu ingredient priveligiat. La prohibició per religió de menjar carn de porc i els seus derivats, l'oli va ser un important mitjà de cocció.

Els jueus, que habitaven Espanya des de temps molt remots les regles religioses pel que fa a dieta va modelar de tal manera la història del poble jueu que van arribar a constituir un símbol d'identitat. Prohibició de barrejar productes lactis amb càrnics, per aquest detall l'oli d'oliva va adquirir molta importància dins de la dieta jueva.

Els jueus combinaven el comerç de l'oli d'oliva amb la pràctica de la medicina, a part de ser un greix bàsic també era la base de nombrosos preparats terapèutics. Els consum d'oli d'oliva, va ser prescrit a moltes regions per culpa dels prejudicis religiosos i per la por que tenien els consumidors de ser identificats com a infidels a la religió. Així gallecs, castellans i muntanyesos van deixar d'utilitatzar-lo i van incorporar el llard de porc.

 

Com podem veure, l'olivera ha format part de l'intercanvi de cultures que han passat per les nostres terres, enriquint la nostra pròpia al llarg de la evolució.

 

A més, l'olivera és ecològicament molt útil per a la conservació del sòl, i en algunes zones marginals i de climes extrems, és sovint l'única forma possible d'agricultura.

La temperatura idònia per al seu conreu és entre els 16 i els 22ºC, però l'arbre resisiteix temperatures de fins a -7ºC i pot arribar a crèixer a 900m amb orientació al sud.

Una olivera cultivada produeix entre 15 i 40 kg d'olives cada anys. De cent quilos d'olives, se n'obté una mitjana de 20 litres d'oli d'oliva verge.

Segons els hiverns si són freds o apareixen freds tardans, fan que un any l'olivera doni moltes olives i altres cap ni una. D'aquí el refrany dels agricultors, que diu: “ fortuna i oliva, a vegades molta i a vegades cap ni una”.

Proximament més sobre olives i olis, cuina i gastronomia amb oli d'oliva, oli d'oliva i dieta terapèutica, etc.

 

  http://www.nutricio-optima-khoah-llessui.com/sitemap

  http://silviasolana.blog.cat/

 

 

 

Vist: 1920

Identifica´t or Registra´t

Registra´t

Registre d'usuari
UK Bokmakers ArtBetting.net - Bookmakers reviws.
Read more for Ladbrokes the UK bookmakerLadbrokes Registration - full information
Bokmaker Number 1 in uk William Hill Registration WH