A+ A A-

L'oli d'oliva i les seves aplicacions terapèutiques

 

 

  

Silvia Solana 

Nutricionista i dietista

 

L'oli d'oliva i les seves aplicacions terapèutiques

 

L'oli d'oliva sens dubte té una relació directa   entre la salut i la quantitat i la qualitat els greixos que mengem. A més de ser el millor    greix en l'alimentació dels nadons, conté àcids grassos essencials en una proporció similar a la  que es troba a la llet materna. Per la qual cosa intervé en el desenvolupament dels ossos del nadó i en el seu creixement cerebral. Mentres, que a les persones grans ajuda a equilibrar la capacitat digestiva, disminuint l'acidesa del suc gàstric, facilitar l'evacuació del contingut   intestinal i absorció de nutrients, per exemple, ajuda a evitar la pèrdua de calci.

  

  

L'oli d'oliva es ric en vitamina I, que tots els estudis científics coincideixen en que ajuda a reduir el risc de patir càncer de mama.

És l'amic del fetge, ja que ajuda a netejar aquest òrgan. A nivell digestiu ajuda a estimular la secreció dels enzims digestius. I el seu consum es aconsellat en casos de gastritis amb excés d'àcid i úlceres duodenals. Els àcids grassos monoinsaturats protegeixen contra la formació de càlculs biliars i afavoreixen la seva eliminació.

 

Pel que fa als ossos i articulacions els omega 3 que conté ajuden a conservar la capacitat ossea de l'os i n'afavoreixen la mineralització.

És un greix cardio saludable, això vol dir que pot augmentar  o ajudar a mantenir els nivells òptims de colesterol HDL i LDL. Evitant per tant, la formació de plaques a les artèries, en millora la circulació pel que disminueix la tensió arterial. Per tal d'evitar problemes cardíacs, s'ha de disminuir el greix saturat i augmentar el greix insaturat, sobretot mono insaturat. En resum, millora el perfil lipídic en sang i col·labora en disminuir el sucre en sang.

 

Els beneficis per la pell, tant a nivell nutricional com pel que fa a l'aplicació externa, són incontables. Té un efecte protector sobre l'epidermis, protegeix les cèl·lules de l'oxidació i ajuda a acumular energia de reserva per mantenir la pell elàstica, fina i resistent. De forma externa, ajuda a curar les nafres causades per cremades i evita que es formin cicatrius.

 

 

 

 

El rebost dels remeis de la padrina

 

Durant tota la història de l'oli d'oliva, se li han atribuït molts usos com a ingredient de molts ungüents terapèutics de tot tipus. Avui en dia, encara el podem trobar en la base de molts preparats d'herboristeria i farmàcia..

 

Aplicacions de l'oli d'oliva:

 

l  les fulles d'oliver ajuden a disminuir la tensió arterial, pe seu efecte diürètic suau. I  a tenir més bona digestió.

l  Per combatre l'estrenyiment es recomana de pendre en dejú una cullerada de postre d'oli d'oliva verge.

l  Per fer fregues per mal d'ossos: barrejar 100g de flors de camamilla dolça o amarga amb ½ litre d'oli d'oliva. Deixar macerar al Sol, durant 15 dies. Pel cansament de la columna vertebral i els centres nerviosos, friccionar de forma suau amb oli d'oliva lleugerament calent.

l  Cansat de ballar o caminar per la muntanya? Les articulacions dels peus estant cansades i adolorides? Doncs barrejar a parts iguals el suc de llimona amb l'oli d'oliva i amb els peus nets, fer un massatge amb la barreja.

l  Per les torçades, si barregem l'oli d'oliva verge extra amb alls xafats o bé amb oli essencial de trementina, ho apliquem suaument a la part afectada.

l  Per combatre l'acné, barrejar 5 ml d'oli essencial d'espígol amb un got d'oli d'oliva verge extra. I friccionar sobre la part afectada.

l  Per tractar els fongs, s'ha de preparar un ungüent en un recipient d'àcer inoxidable, amb ¼ de litre d'oli d'oliva verge, un got de vi negre de bona qualitat, 150g de cera d'abella i es va remenant tota la barreja durant 1 hora a foc baix.

Un cop s'hagi fos la cera, s'hi afegeixen 30 fulles de la planta verdolaga o llengua de gat. Un cop           fred, el resultat és una massa densa, que la podem guardar en un pot de vidre per tal de conservar-ne les propietats.

Aplicar sobre les parts afectades amb una espàtula.

 

l  Pels mals d'orella, taps de cera, otitis... aplicar una gota d'oli d'oliva verge lleugerament calent al conducte auditiu. Ajudarà a estovar la cera o la infecció.

l  Pel mal alé també es recomana pendre unes gotes d'oli d'oliva amb un raig de suc de llimona, pendre en dejú.

l  El massatge amb oli d'oliva es molt recomanable per quan es pateix tendinitis.

l  Quan hi ha un fort mal de cap, aplicar un massatge sobre la nuca i al front amb una mescla de flors de camamilla, uns 50 grams, amb mig litre d'oli d'oliva verge extra, macerar a Sol i serena durant 30 dies.

 

 

 

 

A continuació us detallo unes quantes fórmules per aplicar sobre la pell i la cara.

 

l  Crema pel cos: barrejar oli d'oliva verge + essència de mentol i 50ml de vaselina. Es barrejar fins a obtenir una mescla homogenia i aplicar fent un massatge circular abans d'anar a dormir sobre mans, peus i cames.

l  La pell exposada al Sol i al vent, pateix irritació constant, per la qual cosa, la podem protegir amb una crema natural i fàcil de fer: barrejar 30 ml d'oli d'oliva verge extra + 20 ml d'oli de sèsam ecològic + 10 ml de vinagre de poma + 5 a 8 gotes d'oli essencial de bergamota. Posar tota la barreja en una ampolla de vidre i tap de suro i barrejar bé. Finalment ja esta llest per aplicar sobre la pell de la cara, tot fent uns massatgets circulars.

l  Si sou fans dels olis de bany els podeu preparar vosaltres mateixos, tot barrejant 3 ml d'oli essencial de fenoll + 3 ml d'oli essencial de salvia + 30 ml d'oli d'oliva. Ho barregem bé dins d'una ampolleta de vidre amb tap amb pipeta contagotes. I posar unes gotes dins de l'aigua calenta de la banyera, o fins i tot, ho podeu afegir amb oli d'ametlles per aplicar sobre la pell, després de la dutxa.

l  Si teniu bones mans pels massatges, podeu acabar de sorprendre amb la barreja feta amb: 30 ml d'oli d'oliva verge + 2 ml d'oli de llimona + 2 ml d'oli de sàlvia barrejar bé dins una ampolla de vidre i tap de fusta.

 

Per la confecció de sabons, el greix ha estat des de l'inici la base per a fer tot tipus de sabons. Entre ells, els sabons de cendra per rentar teixits de llana.

A casa, encara fem sabó de casa, fet amb les restes dels olis utilitzats a la cuina.

 

Però si el volem fer servir pel cos, llavors tenim que fer servir oli d'oliva verge.

S'ha de vigilar a l'hora de manipular els ingredients de la mescla. Sobretot en el cas de la sosa, que no irriti les mans. I no fer servir recipients d'alumini i estany, ja que desprenen vapors tòxics.

 

Aquí Us deixo una de les receptes per fer sabó:

 

3 litres d'oli d'oliva verge + ½ kg de civada integral + 3 litres d'aigua + ½ kg de sosa càustica.

Es barregen bé tots els ingredients i es deixen reposar durant 4 hores. Passat el temps, es posa a bullir durant 2 hores, mentre que anem remenant amb una pal de fust. A casa sempre han remarcat que si la barreja ja no es queda enganxada al pal, ja esta llest per deixar refredar. Agafa una consistència gelatinosa i espessa, llavors ja es pot treure del foc i es pot deixar refredar dins del mateix recipient, o bé, dins dels motlles que prèviament em preparat. Es deixa refredar. I un cop han passat uns dies o mesos, ja esta sec i llest per ser utilitzat.

  

I per acabar en la pròxima entrada, l'oli d'oliva i la gastronomia.

L'oli d'oliva es un ingredient bàsic en la nostra cuina. I també en la nostra cultura, el pa amb tomata i un raig d'oli d'oliva pot ser al base o l'acompanyament d'infinitat de plats i aliments.

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia consultada: Ávila Granados, J. Enciclopedia del aceite de oliva. Editorial Planeta, Barcelona, 2000.

 

  http://www.nutricio-optima-khoah-llessui.com/sitemap

  http://silviasolana.blog.cat/

 

 
   

 

Vist: 4295

A propòsit dels orígens de la llengua catalana

 

A propòsit dels orígens de la llengua catalana

Actualment es pot visitar a Tremp l'exposició Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré. Aquesta mostra itinerant vol donar a conèixer el conjunt de textos dels segles XI i XII, majoritàriament de l'àrea del Bisbat d'Urgell, que mostren que la llengua catalana va accedir a l'escriptura dos-cents anys abans del que determinats llibres i manuals escolars reprodueixen i del que s’ha divulgat entre la ciutadania en general.

Els historiadors de la llenguaconsideren que aqueststextos feudals, la majoria coneguts des decomençaments del segle XX, sónels primers on el català té una presència molt significativa davant del llatí,circumscritja qüestions protocol·làries. Resulta curiósque untematan rellevant per a la història de les llengües com aquest resulti invisible, o anecdòtic, per al gran públic.

Les llengües es veuen afectades sovint per prejudicis, malgrat quela lingüística determini que totes són iguals i que no n’hi ha de millors o pitjors. En la qüestió de l’accés d’una llengua a l’escriptura també s’ha de desmentir la percepció popular segons la qual el primer text que es conservaen català hauria de ser millor que el tercer o el setè,cronològicament parlant.Per tant, no es tracta d'entrar en cap cursa amb les Homilies d'Organyà(escrites entre finals del segle XII i començaments del segle XIII), un document valuós en riquesa i en extensió, la primera traducció al català. Més quan a Organyà es van escriure els Greuges de GuitardIsarn, senyor de Cabó,a finals del segle XI, un dels textosque reclamem que es posin en valor.

Aconseguim o no superar aquestaqüestió tòpica, potserpodríem preguntar-nos per què la majoria dels primers textos del català procedeixen de l’àrea del Bisbat d’Urgell (Ribagorça –Pallars Jussà – Alt Urgell). Els historiadors ho atribueixen a la notable quantitat de documentació feudal produïda en aquesta zona de frontera en els segles XI i XII i també l’escàs coneixement del llatí que tenien els escrivans. Cal comprendre que aquest territori ocupava a l’època un espai central en els dominis de la Catalunya Vella, Aragó i d’Occitània, tenia un important pes demogràfic i una vitalitat social i culturalque encara avui evidencien elements arquitectònics com castells i esglésies: Mur, Tremp, Covet o Abella de la Conca en són alguns exemples al Pallars.

Els primers testimonis escrits en català també ens donen l’oportunitat de valorar que, per sobre de les fronteres administratives actuals, el Jurament de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà,escrit entre el 1028 i el 1047 i considerat el text més antic en llengua catalana, és una prova més que el català és llengua pròpia a la Franja d’Aragó, i un símbol del bon veïnatge mil·lenari en aquesta part del país.

Actualment, convivim amb un cert uniformisme en les polítiques culturals. Sota l'epígraf de l'Any X o el Centenari Y s'impulsen a nivell nacional commemoracions que poden tenir més o menysrelació o rellevància a nivell local. Davant d’això, els esdeveniments de caràcter més local, o els que queden fora dels grans circuits, corren el risc de quedar esborrats si no es troba la manera de treballar-hi a nivell local, sigui per la dificultat de destinar-hi recursos, sigui per la dificultat de trobar socis que en permetin la viabilitat, sigui per la invisibilitat mediàtica en què és probable que quedin.Dos exemples molt concrets: enguany fa 500 anys que el trempolí Jaume Fiella va exercir com a 48è president de la Generalitat i en fa 100 de l’entrada en funcionament la central hidroelèctrica de Capdella, amb altres aprofitaments hidroelèctrics del Pallars va impulsarla modernització de Catalunya. Des del Pirineu, també hauríem d’afrontar de plantejar-nosa quina visibilització(cultural)pot accedir aquesta part del país.

L’exposicióEls orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré, produïda pels ajuntaments de Tremp i d'Areny de Noguera, amb el suport de les diputacions de Lleida i d’Osca i de l'Institut d'Estudis Catalans, té previst itinerar a Lleida, Barcelona, Alacant, Prada de Conflent, Organyà, entre d’altres, durant aquest 2014.

 

Sílvia Romero-Galera

Lingüista i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp 

Vist: 1301

Segona entrega del Cisco Farràs amb l'article Beatriz Novell Farré (1919-2003)

BEATRIZ NOVELL FARRÉ (1919 – 2003)

 

L’ELEGÀNCIA DEL MIDÓ.

 

Va formar part de l’estol de joves que van emigrar a Barcelona a la recerca de nous horitzons. Es tractava de noies, amb escassa formació, que tot just entraven a l’adolescència se’ls platejava el dilema de  quedar-se a casa de l’hereu o marxar a la gran ciutat. La primera opció conduïa directament a la solteria, al treball no reconegut ni remunerat i a marcir-se lentament en una habitació allunyada del foc. La segona possibilitat consistia en agafar el cotxe de línia i, una vegada travessat el coll de Comiols, esborrar ràpidament els paisatges del passat.

 

La Beatriz Novell va aprendre molt aviat que els cotxes de línia que passaven per Salàs tenien la darrera parada a la Pampa. En pocs anys de diferència dos dels seu s germans, Francisco i Lluís, havien emigrat a l’Argentina en un viatge sense retorn. Mai més els va tornar a veure. Ella també va decidir  marxar, més a prop que els seus germans, a la ciutat on s’acabava la terra i començava el mar. Li havien dit que al costat del mar hi feia menys fred. Aquest era l’autèntic objectiu de la seva marxa: buscar una casa arrecerada i una habitació calenta on no passar mai més fred.

 

Anys després, quan va tornar al poble a veure la mare vídua, no semblava la mateixa. Aquella nena arrupida i  menuda, que passava desapercebuda per a tothom, s’havia convertit en una senyora de modals exquisits. Les seves mans,  fines, delicades, amb les ungles pintades, contrastaven amb la pell arrugada i resseca de les dones del país. Algunes tardes anava a visitar a parents i amics. Abans de sortir de casa es mirava al mirall: la permanent, el mocador de seda nuat al coll,  el jersei  color crema i la faldilla prisada havien d’estar col·locades en perfecta simetria. Als petits els portava de regal un joc de taula. Mentre  agafava delicadament la tasseta de cafè, explicava, amb parsimònia i precisió,  retalls de la seva vida.

 

A l’arribar a Barcelona havia entrat a servir a casa de Miquel Mateu Pla, alcalde de la ciutat i conegut popularment com Mateu dels ferros per la seva vinculació amb la indústria metal·lúrgica. Sempre havia pensat que treballar de criada consistia en fregar, escombrar i cuinar, però de seguida  es va adonar que a les cases importants el servei domèstic, a més de ser  molt nombrós, estava summament jerarquitzat i especialitzat. Quan es va posar l’uniforme i li van ensenyar les seves dependències, un petit dormitori i una saleta lluminosa  destinada a planxar la roba dels senyors, va recordar el fred que havia passat a Salàs.

 

En poques setmanes va aprendre a planxar, però va tardar molt més temps en conèixer la complicada alquímia del midó. La barreja d’aigua i midó que havia d’emprar per planxar la roba variava segons les teles, els colors i les parts del teixit. Va començar amb una fórmula fixa que utilitzava per la roba llisa i blanca.  La  dificultat sorgia quan, després dels llençols i de les estovalles, apareixien els cobrellits brodats, els volants d’organdí, la roba interior amb puntes, els enagos de cotó, les tavelles de les faldilles i els punys i colls de les camises. Cada peça requeria una dosi i una tècnica d’aplicació del midó diferent. El més mínim error apareixia, sota la planxa, en forma de taques esvaïdes i emblanquiments  sospitosos que, en molts casos, només ella percebia.

 

Els dijous a la tarda anava al Passeig de Gràcia a mirar els aparadors de la tenda Santa Eulàlia on s’exposaven els vestits que comprava la senyora. Allà va descobrir que la bellesa de les faldilles amples, que s’havien posat de moda aquells anys, no estava en els estampats o en el disseny sinó  en  el punt exacte de midó que precisava cada teixit i en la perfecta geometria dels plecs. El mèrit, doncs, no el tenien els fabricants o les modistes sinó les planxadores. Era aleshores quan, íntimament, se sentia orgullosa d’haver descobert tots els secrets de la planxa i del midó.  Quan desplegava, sobre la post de planxar, la irregular geografia de la roba arrugada sabia perfectament quina tècnica havia d’utilitzar per aplanar els plegaments, com donar rigidesa a les puntes i brodats, quin grau de tibantor  havia d’adquirir cada  blonda, i, sobretot,  reconèixer el so que emetia el midó una vegada s’havia assecat. El resultat de tots aquests coneixements acabava dins d’un armari amb la roba plegada i col·locada en perfecta simetria.  

 

Les amigues de Salàs, que no acabaven d’entendre com l’acte rutinari de planxar la roba podia ser tant complicat, l’escoltaven amb una barreja de perplexitat i admiració. Una admiració que augmentava mentre explicava la seva estada a París. Al senyor Mateu l’havien nomenat ambaixador i, acompanyat de la família i del servei, va traslladar les seva residència a la ciutat del Sena. Les dependències de la nova casa eren una mica més grans que les de   Barcelona però el treball seguia sent el mateix. Només es va veure obligada a canviar  la fórmula de dissolució del midó i l’aigua. L’etiqueta diplomàtica incrementava la rigidesa dels vestits i, conseqüentment, el percentatge de midó. Els dijous a la tarda buscava, als aparadors dels Camps Elisis, faldilles  d’alta costura mal planxades.

 

Al llarg dels anys  la Beatriz va treballar en altres cases  importants de la burgesia catalana.  En algunes, com la dels barons d’Esponellà, alternava la custòdia de la roba amb la feina de mainadera. Els dies de festa, quan no sortia a mirar aparadors, se’ls passava escoltant música i jugant a cartes o al parxís.

 

La jubilació, la incapacitat de la mare i el retorn definitiu a l’habitació allunyada del foc, van coincidir en el temps. Fins al final, però, va mantenir l’elegància del midó.

 

 

Vist: 1871

La Conca de Tremp, patrimoni geològic

 

La Conca de Tremp, patrimoni geològic

 

 

Aquest mes de febrer, l'Entorn d'Aprenentatge de Tremp començarà a rebre grups escolars. En els últims anys l'Ajuntament de Tremp ha impulsat aquest nou centre educatiu que ara es posa en marxa sota la tutela del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Es tracta d'un servei educatiu de suport a la docència que ofereix als centres d’ensenyament primari, secundari i de batxillerat de tot Catalunya la possibilitat de venir a Tremp a desenvolupar projectes de treball per estudiar i experimentar en geologia.
La Conca de Tremp és, en paraules del geòleg Joan Rosell, el lloc on les pedres parlen. La concentració d’una gran diversitat de models geològics en aquest espai relativament petit l'han convertit, des de fa dècades, en lloc de pelegrinatge de geòlegs, en molts casos especialistes de companyies petrolieres, i estudiants i aficionats d'aquesta matèria de tot el món.

 

Aquest reconeixement del valor geològic de la Conca és una oportunitat per avançar en la popularització de la geologia a diferents nivells. Malgrat que no resulta senzill endinsar-se en la complexitat conceptual i terminològica d'aquesta ciència, busquem els mecanismes per facilitar un coneixement més profund d'aspectes que tenen una presència tan important en la nostra vida diària com l'aigua, els sòls, els minerals o la majoria de combustibles.

 

Al 2012, l'Ajuntament de Tremp va apostar de forma decidida per ancorar al territori la recerca, les activitats i els serveis de l'Institut Geològic de Catalunya, construint un edifici per a l'únic Centre de Suport Territorial que aquesta institució té fora de Barcelona. No ens limitem a facilitar la infraestructura necessària per treballar a Tremp de manera més operativa. Anem més enllà: des del món local, mantenim una intensa col·laboració en activitats acadèmiques, congressos i altres accions de transferència i difusió del coneixement d'alt nivell que es tornaran a materialitzar, per exemple, en els cursos d'estiu de la Universitat de Lleida i en el congrés internacional de paleontologia que es faran a Tremp aquest pròxim estiu.

 

En paral·lel amb els mons acadèmic i educatiu, estem explorant la possibilitat de crear una oferta de turisme geològic per arribar a nous mercats. L'Institut de Recerca en Turisme de la Universitat de Girona treballa en la creació de productes turístics associats als recursos geològics del nostre territori, una nova forma de contribuir al desenvolupament econòmic de la zona amb una oferta turística innovadora i de qualitat.

 

En sintonia amb el renaixement vitivinícola que està experimentant la Conca de Tremp, on els darrers anys s'han multiplicat les hectàrees de vinya, els cellers i la producció de vi, es treballa en aplicacions geològiques concretes que permetin, per exemple, obtenir dades que reverteixin en un millor coneixement del comportament dels sòls i, així, poder aconseguir més bons rendiments agraris. L’Institut Geològic de Catalunya ha instal·lat sondes de temperatura i humitat a deu parcel·les vitícoles de la Conca de Tremp (subzona Pallars de la DO Costers del Segre) per recollir dades que permetin als viticultors gestionar millor la vinya. Es tracta d’una prova pilot que es podria estendre a altres cultius com l’ametller o els cereals.

 

Aquestes són algunes de accions d’un projecte ampli i de llarg recorregut que impulsa l’avenç en el coneixement geològic del territori. El rendiment que es pot obtenir de l'aplicació dels resultats de la recerca en curs és enorme i abasta múltiples camps: des de l’obra civil fins a la prevenció de catàstrofes passant per l’agricultura o la recerca de combustibles fòssils. També resulta tan rellevant com necessària la seva divulgació entre la ciutadania en general. En definitiva, són diferents cares d'un mateix prisma: la gestió de l’oportunitat que ens dóna aquest enorme patrimoni geològic per poder diversificar i, alhora, complementar les vies de desenvolupament del nostre territori.

 

 

Víctor Orrit Ambrosio

Alcalde de Tremp

Vist: 1296

EN DEFENSA DEL TERRITORI, I EN CONCRET DE LES CARRETERES LOCALS DEL PIRINEU

Rosa Amorós

 

EN DEFENSA DEL TERRITORI, I EN CONCRET DE LES CARRETERES LOCALS DEL PIRINEU


“Defensem que hi hagi bones vies de comunicació entre les poblacions més petites però sempre dins una visió global del territori”
La necessitat i urgència de l’arranjament de camins, anomenades carreteres locals que porten a nuclis habitats, és evident i hauria de ser una de les actuacions prioritàries dels ajuntaments, ja que n’hi ha moltes de les quals en són els propietaris. No obstant, la majoria d’ajuntaments del Pirineu, en aquests moments no tenen la capacitat econòmica de poder-ho fer.
Per tant en moments de màxima necessitat, cal una acció conjunta i eficient del govern de la Generalitat amb la corresponsabilitat de les Diputacions.
Fa més de 3 anys que la Generalitat no obre la subvenció del pla de camins, la qual ajudava moltíssim als alcaldes de petits municipis per mantenir i arreglar aquests camins de titularitat municipal. En conseqüència, actualment el manteniment és deficient. I fins i tot nul, per falta de finançament als ajuntaments, una densitat de població baixa i en canvi, grans extensions de camins per gestionar.
Des del Parlament de Catalunya, el grup parlamentari d’ERC estem treballant per aconseguir tirar endavant iniciatives que puguin millorar l’assignació pressupostària en aquest àmbit. Al mes de novembre passat vàrem presentar una proposta de resolució on es demanava la creació d’un fons per l’arranjament de camins de l’Alt Pirineu i s’obrís una convocatòria de subvencions conjunta, entre la Diputació de Lleida i el govern, perquè es cobrissin les necessitats de manera prioritària en el tema d’arranjament o creació de camins que suposen l’accés únic al nucli habitat o a algun lloc d’interès. Aquesta proposta està tramitant-se i esperem que aviat es debati en la comissió pertinent i així poder donar solucions a aquelles prioritats més urgents.
Un cas d’urgència és la carretera de St. Esteve de la Sarga, un tema que es va debatre la setmana passada a la comissió parlamentària de territori i sostenibilitat, amb la presentació d’una proposta d’arranjament i millora d’aquesta carretera, presentada pel grup d’ICV-EUIA sol·licitant al govern la inversió de 1.090.329€. El partit que dona suport al govern, CiU, va presentar una esmena al redactat explicant que el govern s’hi comprometria quan hi hagués una millora pressupostària, ja que actualment no podien fer-se’n càrrec per l’escassetat de recursos tal i com ja havien fonamentat en l’aprovació del pressupost 2014. Aquesta esmena no va ser acceptada i la diputada d’ICV va comentar que la quantitat no era exagerada sinó petita perquè la Generalitat no pugues fer-se’n càrrec.
El nostre posicionament en aquest cas va ser mirar més enllà i veure la realitat que ens envolta al Pallars Jussà, aquest té uns 400Km de camins que duen a nuclis habitats, la majoria dels quals necessitarien un manteniment. De 140 pobles, la meitat o més, demanen que se’ls hi arregli de manera urgent el seu accés. El Consell Comarcal del Jussà també ho reclama i intenta mitjançant ajuts de la Diputació fer petites actuacions allà on els camins estan pitjor. Ja sabem que amb això no n’hi ha prou i hem de denunciar-ho i buscar solucions a cada moment, com també sabem que no és per manca de voluntat o desinterès dels ajuntaments que es troben en males condicions els camins, sinó per una falta greu de finançament.
Per aquests camins asfaltats hi poden circular autocars amb els nens i nenes que van a l’escola , com també gent dels pobles que es desplacen pel municipi, gent gran que de vegades té reflexos minvats, turistes que van amunt i avall, i evidentment els serveis d’urgència com bombers, ambulàncies, etc. A més, cal afegir, que quan hi ha inclemències del temps encara són més perilloses.
Volem el màxim de seguretat pel que fa a la mobilitat de la nostra gent, per aquest motiu estem en converses amb el govern per aconseguir compromisos efectius i alhora hem demanat la creació d’aquesta dotació pressupostaria per arranjament de camins amb un ordre preferent, donada la limitació de recursos.
Ens aquests moments, per realisme i responsabilitat política, no podem donar suport a una iniciativa que suposa l’arranjament d’una única carretera.
Aquest ofegament econòmic continu per part del govern de l’Estat espanyol, ens aboca a tenir molt en compte les despeses que realitzem i per aquest motiu, ens cal un ordre de prioritats de totes les “carreteres” comarcals, tant pel que fa al seu arranjament com la creació de noves.


Rosa Amorós i Capdevila
Diputada d’ERC al Parlament de Catalunya

 

Vist: 1339

Identifica´t or Registra´t

Registra´t

Registre d'usuari
UK Bokmakers ArtBetting.net - Bookmakers reviws.
Read more for Ladbrokes the UK bookmakerLadbrokes Registration - full information
Bokmaker Number 1 in uk William Hill Registration WH