A+ A A-

Els serveis socials de l'alt Pirineu, com els optimitzem?

ELS SERVEIS SOCIALS DE L’ALT PIRINEU. COM ELS OPTIMITZEM?


Una vegada vaig sentir algú que deia que per triar el lloc on has de viure calen tres condicions imprescindibles; on, on i on. Aquestes condicions, aquells que vivim per aquí dalt, entre el Pirineu i el Prepirineu, ja les complim. El nostre “on”, és incomparable, el nostre entorn és meravellós, sí. Però, hi ha “peròs”, ser honorats en paisatge i natura, no ens fa privilegiats en accés als serveis, tampoc en l’obtenció de possibilitats, ni en mobilitat.


És evident que gaudim dels serveis mínims i aquests estan, més o menys garantits, només faltaria! Però, és això el que necessitem?, és això el que mereixem?
Aquest nou país que estem construint entre tots, tindrà en compte territoris esquerps i llunyans de la seva capital? Esperem que sí. De models que no funcionen ja en tenim prou exemples. De maneres de malbaratar els recursos ja en tenim prou noticies, oi? No només necessitem serveis mínims, sinó que ens calen serveis òptims.


Cal tenir en compte les necessitats, les característiques del territori i els recursos materials i humans que tenim a l’abast. Cal fer atractiu el nostre modus vivendi, no només per nosaltres que ja hi som i que hi volem seguir estant, si no també pels que vindran. Volem créixer i no desaparèixer, i per això hem d’estudiar com optimitzar els nostres serveis.


Sabem que una bona forma pot ser mancomunar serveis i així aprofitar més i millor els recursos de que disposem. Probablement tenim opcions que no estem aprofitant prou. Els recursos han d’estar a prop de l’usuari i són aquells que han de ser més efectius i eficients. De vegades no és qüestió de tenir més, simplement és fer un canvi en el sistema. El territori ha de tenir més poder de decisió, les qüestions no s’han de resoldre en els despatxos de Lleida o Barcelona.


Per exemple, a les persones amb diversitat funcional, de què els serveix un carnet per poder accedir als autobusos de forma gratuïta, si no hi ha autobusos on poder pujar, perquè no disposen de plataforma elevadora?
La gent gran en els nostres pobles, disposa de l’atenció professional necessària, quan li és necessària? Probablement, no sempre.


Els serveis socials, fan la feina que poden, però el territori és el que és, amb una extensió de 5.600 Km2 que equival al 18% de la superfície total de Catalunya, no s’arriba a tot arreu... Aquesta sol ser la resposta.
Cal que ens esforcem en canviar això, i que deixem de resignar-nos. Les coses es poden fer d’una altra forma. Cal escoltar, primer a la gent que viu en aquesta zona i quines són les seves inquietuds, caldrà després fer un bon diagnòstic i començar per les prioritats i sobretot caldrà aunar els esforços de tots per tal de començar a fer polítiques pensant en la gent, en primer terme. Abandonant aquesta vella manera de fer, que únicament té en compte quins beneficis, sobretot econòmics, en poden treure alguns pocs.

Vist: 882

Article d'opinió de Joan Aixàs Metge i membre del Col·lectiu APiA. Pirineu Opinió

Tecnocràcia vs. Tecnologia
En aquests darrers anys, tots plegats, hem hagut d’aprendre molt de gestió econòmica. Per mor d’on vol anar a parar aquest article, hauríem de dir que els que n’han pogut disposar d’alguns, de diners, han hagut de fer mans i mànigues per estirar-los al màxim. El tema és que les coses, sempre, es poden fer d’una manera o d’una altra. Es poden fer millor o pitjor i aquí és on rau la polèmica. Tot depèn de la formació prèvia i de la ideologia de les persones. I també del seu grau de priorització d’unes necessitats per damunt d’unes altres.

 


En qualsevol cas, si centrem el text en l’atenció a les persones i a les seves sociopaties, veurem que també es pot prioritzar en funció de la zona geogràfica on hem de destinar els recursos. Allà on durant els anys 80 dèiem “equitat d’accés i equilibri territorial” ara hi ha de dir “reconcentració dels serveis”. On? En les capitals de províncies. Per què? Perquè allà ja n’hi havia abans, de recursos. Per tant, aprofitem-los.
D’aquesta manera, cada capital de província ha lliurat la seva pròpia batalla, el seu propi model. Primer per defensar el que creu que és seu davant de les altres capitals homònimes i, després, per cedir les engrunes, les virolles, a la resta de les entitats de serveis públics de la seva pròpia demarcació territorial per assegurar-ne -no sempre, alguns han hagut de tancar- el funcionament mínim però necessari. A més, crida l’atenció que cada un dels serveis territorials ha establert un model de gestió diferent, propi i diferenciat.
Així doncs, no hem prioritzat el cost d’una actuació concreta en un lloc concret sinó que hem prioritzat uns llocs concrets perquè calia fer-ho d’aquesta manera.

 Com a resultat, ens hem deixat pel camí els oficials de l’exèrcit de serveis que abans asseguraven la seva defensa i el seu funcionament a cada lloc. Persones amb expertesa acreditada i certificada que han vist com l’exercici de la campanya ha malbaratat i ha recentralitzat la seva pròpia expertesa.
Mentrestant, malgrat tot, el sistema persisteix a lliurar culte a la tecnocràcia, es continuen duent a terme procediments galàctics innecessaris a uns costos exorbitants per tal que hom pugui dir que podem seguir invertint en investigació i, alhora, omplir l’espai habitual de la premsa i dels telenotícies.

Diuen que ja anem superant el tràngol. De cara al futur, vist des d’aquesta banda del Pirineu, alguns ens conformarem a tenir al dia el capítol d’inversions i amortitzacions de la nostra massa crítica en tecnologia.

 


Joan Aixàs
Metge cirurgià i escriptor
Membre del Col·lectiu APiA. Pirineu Opinió.

Vist: 654

Nou article de Francesc Vilaplana - PAÍS= GENT+ TERRITORI

PAÍS = GENT + TERRITORI

 

Francesc Viaplana Manresa
President de la Federació Regional d’ERC de l’Alt Pirineu i Aran

 

 

Darrerament hem vist com per enèsima vegada el Parlament de Catalunya no se’n sortia en aprovar una llei electoral pròpia. El principal problema és el desacord dels partits, uns pretenen un sistema proporcional (tots els vots valen el mateix) i uns altres un sistema més territorial.
Com a pirinenc soc un gran defensor de la territorialitat, principalment per dos motius. El primer és perquè crec que el país el forma la gent i el territori, i el segon és perquè en un sistema proporcional gran part de Catalunya no caldria que anés a votar, ja que el seu vot tindria una influència irrisòria en el resultat final. L’actual sistema (que té un factor territorial) col·labora a la desconnexió de la societat amb la política, ja que és molt difícil per un territori com el Pirineu sentir-se representat.
Segons la meva opinió, el primer que cal definir és la divisió territorial, i més ara en el procés de construcció nacional. Actualment som quatre províncies que al meu entendre no responen a la realitat del país, ja que agrupa territoris molt grans, dispersos i diferents, tant demogràficament com geogràficament, amb unes sensibilitats i necessitats diferents. En canvi, la divisió en vegueries si que respon més als diferents territoris de Catalunya, per tant aquesta hauria de ser la base del nostre sistema electoral.
Un sistema que combina a la perfecció la proporcionalitat amb la territorialitat és el sistema alemany, on cada elector vota una llista nacional i una de territorial. No ens pensem que aquest sistema ens queda molt lluny de casa nostra, ja que és el que s’usa a Andorra. Amb aquest sistema es conserva la proporcionalitat, tots els vots valen el mateix i tots els territoris són representats.
Aquest sistema és pot acompanyar de llistes desbloquejades, és a dir l’elector escull l’ordre de la llista i no el partit. A primera vista pot semblar molt just, però jo crec que té trampa, ja que tindrien massa influència els grans centres de població, és a dir, per posar un exemple, al Pirineu en una llista desbloquejada els habitants de la Seu previsiblement marcarien els candidats de la Seu, el que faria molt difícil que representants de poblacions més petites sortissin escollits.
Això és una petita “pinzellada” del tipus de sistema electoral que crec que hem de lluitar un cop siguem un nou país, perquè Catalunya som tots, i els pirinencs també.
La gent d’ERC del Pirineu continuarem defensant l’equilibri territorial, la representativitat del territori en totes les institucions catalanes perquè tinguem veu i vot en totes les decisions de país .
Ara podem construir un país millor, fem-ho, però fem-ho en tots els àmbits, socialment, econòmicament, ambientalment... i com no, també territorialment.

Vist: 727

Article d'opinió del col·lectiu APiA, Pirineu Opinió, creat recentment


Pirineu: les lliçons de la crisi

1
Catalunya, Europa, el món, estan afectats per una greu crisi econòmica que ja dura set anys. S’ha dit que d’ella en sortirà una societat que tindrà poc a veure amb la d’abans. 
És una afirmació un xic exagerada. Sóc més partidari de considerar que l’evolució dels individus i de la societat és gradual i sostinguda, i que les crisis i els grans esdeveniments només n’acceleren la velocitat dels canvis en funció de la intensitat de la sotragada. La crisi actual és sens dubte molt aguda, amb doloroses conseqüències per als individus, les famílies, les empreses i determinats països. Però tot és relatiu: podem imaginar-nos encara una convulsió més gran. Sense anar més lluny Espanya, en la crisi dels anys 1992-1993, també va assolir la xifra del 24% d’aturats. I el Pirineu?. Quines lliçons poden extreure’s de la crisi ?.Una primera constatació sembla de tota evidència: cal reconsiderar a fons el model d’especialització gairebé exclusiva en la construcció lligada a la segona residència, que tan onerosa resulta ara.

I una pregunta associada: la fita principal, el gran objectiu dels pirinencs és ser un destí turístic?. L’ambició com col.lectiu és rebre gent i més gent procedent d’altres llocs en quantitats cada vegada més grans ?. O l’ideal a assolir és un altre més alt i també més difícil; per exemple, constituïr una societat modèlica en educació, en qualitat de vida i en relació harmònica amb la natura?. En el ben entès, es clar, que el turisme és i serà una font clau de recursos econòmics en qualsevol escenari. Simplificant molt, podríem identificar un punt fort i un punt feble del Pirineu en l’actual conjuntura.

La seva principal fortalesa és sens dubte la creixent consideració de l’ecologia i el paisatge en l’escala de valors de la societat contemporània, i l’automàtica identificació de la muntanya amb aquests dos conceptes. El punt feble es deriva de la crònica manca de força i de cohesió del teixit social pirinenc, amb el corol·lari de l’exaltació del localisme i de la dispersió d’esforços. Com hauria el Pirineu d’afrontar el futur post-crisi ?. El veterà economista, pensador i i novel·lista José Luís Sampedro, en una recent entrevista a un diari, a les tres paraules que ara ho dominen tot imposades per la fèrria dictadura dels “mercats”, productivitat,competitivitat, innovació, en contraposava tres altres, pel mateix ordre, vitalitat, cooperació, creació.

 


2
Crec que són tres idees bàsiques per al futur del Pirineu. Faré un comentari sobre cadascuna d’elles.

1) Vitalitat. És indispensable per a donar noves perspectives al Pirineu en l’enfortiment del seu teixit social. Com fer-ho?. Evidentment reforçant tot el que hi ha, tot el que es mou, totes les iniciatives que es generen des de dins. Però essent això absolutament necessari, no és suficient. Cal, a més, fomentar la immigració qualificada de professionals urbans sensibles a l’atractiu de la muntanya, disposats no només a passar-hi el cap de setmana, sinó a quedar-s’hi a viure i treballar. Convé  prioritzar els habitatges-taller ben connectats telemàticament front a les segones residències buides més de 300 dies a l’any. Amb un contingent de l’ordre de l’1% dels  professionals urbans n’hi hauria prou per inocular nova sava a la societat pirinenca. 


2) Cooperació. És essencial la superació dels localismes, de les visions i les polítiques  de campanar. Cal incrementar la cooperació intra i extrapirinenca a tots els nivells.
Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política afirma que: “en la societat del  coneixement la intel·ligència és una xarxa sense centre”. Cooperació entre valls, entre
empreses, entre centres d’ensenyament, entre pobles i ciutats ( i és clar, amb les potents aglomeracions urbanes veïnes). Cooperació entre la iniciativa pública i la privada. Per pur interès, cal molta més agilitat i generositat en el flux d’ intercanvis. 


3) Creació, en el cas que ens ocupa, sinònim d’originalitat i de qualitat. És clau  l’establiment d’un clima, d’una manera de fer, caracteritzada per la qualitat, la simplicitat i la pulcritud. Qualitat, simplicitat i pulcritud en l’artesania, en les
manifestacions artístiques i culturals, en la gastronomia, en els productes industrials, en la senyalètica, en els serveis privats i públics, en l’urbanisme. José Luís Sampedro afegia: “el gaudi de la vida no és qüestió de quantitat, sinó de sensibilitat, d’intensitat i de compenetració”. Tres mots plens de significat que poden inspirar la nova etapa del Pirineu post-crisi: sensibilitat en els plantejaments socials i en l’ordenació del territori, intensitat en la recerca de la qualitat i en la col·laboració público-privada i  compenetració entre l’home i la natura, la millor aposta de futur. 

 

Joan Ganyet i Solé. Col·lectiu APiA, Pirineu Opinió

Vist: 831

Carta de l'Escola de Pastors de Catalunya al Conseller d'Agricultura

“Conseller Pelegrí… Oi que ens entén?

Benvolgut Sr. Josep Maria Pelegrí, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, som un grup de pastors i pastores de Catalunya que ens posem en contacte amb vostè mitjançant aquesta carta, alhora que la difonem públicament al conjunt de la societat en general, per intentar explicar-li els nostres temors i esperances vers al futur de la ramaderia extensiva i de la continuïtat i relleu generacional de l’ofici de pastor.

 

Foto Obrador Xisqueta

 

Ho escrivim amb desconfiança i por, la mateixa que acompanya a la majoria d’aquells qui immersos en un sistema d’ajuts públics per sobreviure segueixen vivint un present i un futur incert. L’experiència ens diu que res podem esperar dels qui manen i ordenen des dels despatxos sobre un sector primari que ha fet evolucionar el conjunt de societats arreu del món, però que aquí, en aquest bocí de terra entre els Pirineus i la mediterrània, s’ha menystingut, desprestigiat i desvalorat fins a límits insospitables, amb l’objectiu és clar, de progressar, cap a un país d’exportadors i explotadors turístics, on la pagesia familiar, els ramats, l’artesania alimentària, les races autòctones, la sobirania alimentària, semblen no tenir sentit ni futur.

Tot i així, ens atrevim avui a escriure’l i a interpel·lar-lo a vostè i al conjunt de la societat, tot i que sabem la seva resposta, permeti’ns que li fem algunes preguntes…

Amb la nova PAC (Política Agrària Comuna) ens sorgeixen dubtes que ja arrosseguem anys i panys, però que ves per on, potser ara, malauradament, ens toca més les costelles a aquells qui ja no tenim poc o res per perdre i molt a guanyar, la continuïtat dels pastors i la incorporació de futurs pastors i pastores.

Disculpin si alguns dels termes amb els que ens expressarem a continuació són massa tècnics i embarbussats, prou ens costa a nosaltres entendre el llenguatge de tanta parafernàlia burocràtica de decrets, normes, circulars i estudis, que faria avorrir fins i tot un llicenciat en dret. I és que encara és hora de que algú, siguin els funcionaris de les oficines comarcals, o els enginyers dels sindicats agraris tinguin una visió comuna i conjunta de com s’aplicarà aquesta nova normativa que posa en joc el futur de la ramaderia extensiva a la península.

Sabem que el marc normatiu i els continguts de la política agrària i els plans de Desenvolupament Rural per el pròxim període del 2015-2020 es negocien a Europa, gairebé amb nocturnitat i "alevosia", doncs la nova PAC (que ha estat denunciada i impugnada formalment per Unió de Pagesos i Grups d’Acció Local d’arreu de l’estat espanyol) es va començar a aplicar el passat 1 de març, i encara ara no saben com desplegar el paquet normatiu, i si ho saben, si us plau, facin-s’ho saber…

Aquí té la bateria de preguntes, a les que ens urgeix una resposta abans de que com a mínim acabi el període per presentar la nova DUN (Declaració Única Agrària) el proper 15 de maig de 2015 (prou sabem que aquesta carta no és una instància formal, i que per tant no ens val ni el silenci administratiu) volem respostes i respostes tenim.

·Com és possible que quan any rere any la renda agrària disminueix una mitjana del 7% en tots els sectors productius (fruita, vinya…), i a una persona que es vol incorporar de nou al sector agrari se li exigeix assolir una renda mínima que any rara any augmenta?

oLa nostra resposta és clara, volem guanyar-nos la vida dignament i amb dignitat, i això és tant subjectiu que cap programa informàtic pot determinar si una explotació és viable o no, basant-se exclusivament amb paràmetres com la tinença de terra, de maquinària o el número de caps de bestiar… que vostès tinguin sous de 3.000 euros al mes (pel cap baix) no vol dir que la gent no pugui viure amb menys… Oi que ens entén?

·Com és possible que un sector productiu i econòmic (que a part de produir aliments, contribueix a la fixació i estabilització de població en el medi rural, a la conservació de recursos naturals, al manteniment del paisatge i a la prevenció d’incendis…) que està sotmès a unes normatives (que en molts casos considerem abusives) que canvien constantment, i s’exigeix als agricultors i ramaders a mantenir l’activitat durant un període de 5 anys adquirint uns compromisos amb l’administració (a canvi d’uns ajuts econòmics és clar), quan aquesta pot fer i desfer com vulgui comprometent i hipotecant el present i futur de la pagesia?

oLa nostra resposta és clara, volem treballar fins els últims dies si cal, però no podem assumir un compromís de 5 anys ni de 2, perquè la inestabilitat i la incertesa és el pa de cada dia de moltes explotacions agràries i ramaderes, perquè hi ha qui es dedica a aplicar arbitràriament normatives sense sentit que fan canviar el sentit de les produccions, els camps canvien de color segons quines produccions reben més o menys ajuts… si vostè a canvi d’un ajut econòmic li fessin adquirir uns compromisos per 5 anys, però sap que la legislatura en dura 4, adquiria el compromís? el món globalitzat gira, i el vall de cadires i portes giratòries és constant… Oi que ens entén?

·Com és possible que una persona jove que es vol incorporar al sector agrari amb un ramat d’ovelles o cabres li hagin de dir que n’ha de tenir un mínim de 250 per ser viable econòmicament (no pas socialment o ecològicament) si a l’altra banda dels Pirineus (tant a prop i tant lluny alhora) una persona jove por incorporar-se amb una ramat de 70 ovelles?

oLa nostra resposta és clara, si una persona vol incorporar-se al sector amb 100 cabres, doncs permetin-te-li, assessorant-lo, expliquin-li com s’ho fan a França, i

acompanyin des del respecte qualsevol persona que vulgui incorporar-se al sector. Oi que si vostès sabessin que els polítics europeus cobren salaris més alts que els seus o tenen millors garanties socials, farien tot el possible perequiparar-s’hi? Oi que ens entén?

·com és possible que es consideri renda agrària l’import cobrat pels ajuts europeus i no pas altres ingressos econòmics com per exemple que et contractin per fer de pastor de muntanya a l’estiu o cobrar pel servei de silvopastura per prevenir incendis forestals?

oLa nostra resposta és clara, vostès parlen molt de diversificar la renda agrària, però sembla que no entenen que un pastor de muntanya o un pastor que amb el seu ramat ajuda a prevenir incendis, són pastors! No venedors de cotxes. Si vostès per desenvolupar el seu càrrec i cobrar el seu sou no se’ls hi permetés tenir altres ingresso extres (fruit de treballs en el mateix sector) que els permetessin seguir desenvolupant les seves funcions, oi que ho trobarien il·lògic? Oi que ens entén?

·com és possible que enguany amb la nova aplicació del “Greening” (la panacea de la PAC “verda”) s’obligui als pagesos a deixar un % de terres sense conrear (o conrear lleguminoses) com a mesura ecològica però en canvi aquestes terres no es puguin pasturar, limitant així que molts ramats es puguin alimentar de la vegetació silvestre que hi neix arreu (sense sembrar, ni recollir, ni emmagatzemar), i com a conseqüència obligant a donar menjar (conreat, tractat, cosetxat, emmagatzemat) als animals estabulats als corrals?

oLa nostra resposta és clara, mentre hi hagi menjar al defora, natres pasturarem els ramats, perquè no hi ha cap mesura més ecològica que permetre que un animal s’alimenti del que troba a l’aire lliure, transformant allò que neix silvestre (les herbes i matolls) en productes de primera qualitat (carn i llet) alhora que fertilitza els sòls, que sembla ser que és un dels objectius del Greening no? O és que vostè si veu que hi ha una plaça de pàrquing buida donarà voltes amb el seu cotxe hores i hores o pagarà el lloguer d’una plaça d’aparcament? Oi que ens entén?

·Com és possible que enguany s’estiguin canviant els coeficients de pastura de moltes zones on hi pastura bestiar (majorment pastures boscoses i de muntanya), i per tant es negui els ajuts corresponent als ramaders que aprofitaven aquelles pastures?

oLa nostra resposta és clara, si el que volen és retallar els ajuts, retallin els que cobren per declarar camps de golf, cunetes d’autopista o aeroports… però no retallin els ajuts per les hectàrees que administrativament consideren no aptes per la pastura, i surtin a pasturar! Que estem al mediterrani! Que aquí tenim bèsties que mengen esbarzers, i aprofiten l’herba que neix sota l’ombra de les alzines en ple agost, i es mengen els aglans a la tardor… Oi que ens entén?

·com és possible que al nord d’Espanya puguin fer formatges a la cabana on dorm el pastor a la muntanya i madurar-los en una cova, o a suïssa facin el formatge amb una olla i foc a terra i aquí ens demaneu un laboratori?

la nostra resposta és clara, petites produccions no es poden equiparar normativament com si fóssim la "central lechera" de l’agroindústria… oi que no és el mateix ser el president d’una comunitat de veïns que ser un ministre? Oi que ens entén?

·com és possible que parlin dels beneficis de la pastura dels ramats per prevenir incendis forestals i hagin gairebé eliminat els pocs convenis que tenia l’administració i el sector ramader per desenvolupar aquesta tasca?

oLa nostra resposta és clara, Andalusia tenen 220 pastors en conveni (pagant un iva del 10% no del 21% com aquí!), milers de caps de bestiar (ovelles, cabres, vaques i eugues) gestionant milers d’hectàrees forestals amb l’objectiu de prevenir incendis forestals… si pasturem boscos hauríem de poder declarar-los i poder accedir els ajuts igual que el que té un camp de blat de moro de regadiu als secarrals de les garrigues. Oi que si el bestiar s’alimenta al bosc no caldria que ens obliguin a arrendar camps de conreu (que per cert no n’hi ha!) per poder optar als ajuts? Oi que si vostè ja en té prou amb un telèfon que serveix per trucar, no li poden obligar a que compri un telèfon d’última generació per que pugui seguir trucant? Oi que ens entén?

·Com és possible que parlin de desplegament de la llei de l’ús del sòl agrari per potenciar la recuperació de zones de conreu perquè som deficitaris en producció agroalimentària (importem més del que exportem) i no limitin els usos especulatius dels recursos naturals?

oLa nostra resposta és clara, la terra per qui la treballa, i si queda terra “abandonada” (com les finques públiques que vostès tenen en propietat), facilitar mitjançant un banc de terres perquè es pugui incorporar gent al sector o d’altres puguin redimensionar-me per seguir treballant. Oi que si vostè vol obrir un negoci i veu un polígon industrial buit, i els propietaris (en cas de que no sigui el banc) no li volen arrendar o bé perquè li demanen molts diners o bé perquè no volen fer-hires, no farà tot el possible per intentar convèncer els propietaris que tenir un espai buit no és just ni ètic encara que visquem en una societat que ha anteposat l’interès privat per sobre del bé comú… Oi que ens entén?

·Com és possible que la informació sobre el futur del nostre sector estigui privatitzat en mans d’entitats d’assessorament (majorment lligades a sindicats agraris), i que haguem

de pagar per obtenir informació i assessorament sobre com s’està gestant el nostre “no-

futur”?

oLa nostra resposta és clara, la informació no ha de ser patrimoni de ningú, i no entenem que es privatitzi el coneixement, al contrari, apostem per transmetre de manera horitzontal (de tu a tu, de pastor a pastor) tot allò que sabem i que volem aprendre, com a única manera de trencar el monopoli de la informació de pagament, tot i que al final el sistema ens obligui, si o si, ha passar per entitats d’assessorament per tal de tramitar qualsevol tràmit administratiu (que no en són pocs ni econòmics!). Oi que si vostè està malalt i una doctora sap el que li passa i en te el remei, li sabrà greu que li cobri per explicar-li que té o com guarir-se? Oi que si la doctora veu com es recargola de dolor però no l’ajuda perquè no li paga li maleirà els óssos? Oi que ens entén?

·com és possible que la tònica general de moltes oficines comarcals sigui el menyspreu i la desconfiança del funcionariat vers els pagesos i ramaders, com si tractessin amb autèntics delinqüents, acusant-nos o amenaçant-nos amb possibles sancions, abans de fer absolutament res, com si el nostre objectiu fos enganyar-los, aprofitar-nos d’ells i de l’administració en general?

oLa nostra resposta és clara, només des del respecte, la confiança i el suport mutu podrem entendre’ns. Tal i com s’ha muntat el sistema d’ajudes des dels seus inicis, cada cop la carrega burocràtica és més exagerada i clar, natres som “tontets” i ens cal el suport de tècnics, assessors, formadors, estudis, congressos, proves pilot, enginyers, dinamitzadors i el que convingui! D’acord, però demanem un mínim de respecte, bé no, demanem respecte i prou! Perquè és molt fàcil acusar als pagesos de que sempre ploren i es queixen i viuen de subvencions, i tant! Que fàcil és… però resulta que per damunt de la nostra activitat n’hi viuen un fotimer de professionals als qui com a mínim demanem que ens respectin. Oi que si vostè com a Conseller, té un grup d’assessors, secretaris, xofers, relacions públiques, directors generals, etc. I tots en viuen de la seva feina perquè vostè existeix, és natural esperar d’ells respecte, no cal exigir-lo, ens hem de respectar i punt. Oi que ens entén?

I és així això! Si s’hi fixa en aquesta carta no li hem demanat ni un euro! Ni un! Només que es respecti la nostra professió, que entenguin la situació a la desesperada en la que moltes explotacions es troben, i que utilitzin el sentit comú (que és el menys comú dels sentits). Patim les conseqüències d’anys de deixadesa, d'anar fent a “salto de mata”, sense un model agroalimentari ni de vertebració del territori clar, tot pel turisme i les inversions de capital estranger… i així anem, que no sabem cap on anem!

Per tant, des del desconcert, des de la impotència, des de la frustració, però també des de l’esperança fem pública i extensiva aquesta carta al conjunt de la societat, perquè és cosa de totes defensar quin model de producció agrària i país volem, i defensem que s’ha de fer des del tros i no des dels despatxos, i menys des d’ambaixades al estranger. I és que més fort que els decrets europeu i les normatives absurdes ens queda seguir fent el que estimem, i estimant el que fem. Oi que ens entén?

Sabem que la seva/vostra resposta serà que la pagesia familiar s’ha de modernitzar, que cal augmentar la capacitat de producció, tecnificar-se, buscar el valor afegit, incrementar les exportacions o la venda directa, la qualitat dels productes, etiquetatges amb denominació d’origen, etc. etc. ens coneixem el discurs de pe a pa, patim les conseqüències de continues campanyes publicitàries polítiques que parlen de valor afegit, venta directa i la qualitat de la producció que fa país, però la realitat, la crua realitat, la que vostès amaguen i perpetuen, és que cada cop pleguen més pastors, que cada cop hi ha menys ramats, que cada cop hi ha menys persones (empreses i multinacionals) que acaparen la terra perquè vés per on la producció agroalimentària -el menjar!- és un actiu de la borsa mundial per als especuladors financers, doncs que es mengin els diners! Però que ens deixin treballar en pau! Oi que ens entén?”

XARXA DE PASTORS/ES DE CATALUNYA

Vist: 935

Identifica´t or Registra´t

Registra´t

Registre d'usuari
UK Bokmakers ArtBetting.net - Bookmakers reviws.
Read more for Ladbrokes the UK bookmakerLadbrokes Registration - full information
Bokmaker Number 1 in uk William Hill Registration WH