A+ A A-

Carta d'opinió de l'AMPA de l'escola de Salàs de Pallars

L'escola més jove de Catalunya creix.

 

 

Foto d'escola de Salàs de Pallars

L'escola de Salàs de Pallars, l’única oberta durant aquest curs, creix. Les instal•lacions es queden petites per acollir els set nous alumnes per al curs vinent i les administracions encara s'estan pensant què faran.

 

L'escola de Salàs de Pallars, l’única oberta durant aquest curs, creix. Les instal•lacions es queden petites per acollir els set nous alumnes per al curs vinent i les administracions encara s'estan pensant què faran.

La persistència durant dos anys davant les administracions de les famílies  va portar el passat setembre a la reobertura de l'escola de Salàs de Pallars després de quinze anys tancada per manca d'alumnes. De cara al curs vinent ja hi ha preinscrites unes altres set criatures amb la qual cosa el local provisional amb el que va començar l'escola és clarament insuficient per als seus divuit alumnes. Actualment,  l'escola disposa d'una única sala polivalent per acollir totes les activitats dels seus alumnes. A manca d’altres, aquest espai s’ha hagut de dividir per acollir aula, menjador,  cuineta i lavabo. La comunitat educativa ha manifestat en diverses ocasions la necessitat d'ampliació del centre a les institucions involucrades.

Estem a quatre mesos justos del començament del curs escolar i l'AMPA es mostra totalment preocupada pel fet que no hi hagi temps material per a fer reformes i el curs hagi de començar en condicions precàries. És per aquest motiu que reclama un acord urgent tant a la Generalitat com a l'Ajuntament

Vist: 528

Carta d'opinió "L'ECONOMIA DELS MUNICIPIS DE MUNTANYA "

 

L'ECONOMIA DELS MUNICIPIS DE MUNTANYA 

Mantenir pobles a la muntanya amb ràtios de població que els facin sostenibles i amb perspectives d'encarar el futur, ha de ser un objectiu prioritari per les administracions públiques i del conjunt de la societat. Hi ha molts motius per fer aquesta afirmació. Les contrades de muntanya son territoris funamentals per al conjunt de la societat ja que en elles rau la gestió d'elements molt valuosos. Valuosos per la biodiversitat que atresoren; per ser proveïdors d'energia; d'aigua i d'aliments, i perquè són el fruit de cultures mil·lenàries que han dibuixat els seus paisatges.

 

Avui, aquests territoris segueixen amb altes ràtios d’envelliment i moltes dificultats per al desenvolupament econòmic. Una situació que no troba cap desllorigador que permeti l'optimisme. Avui les polítiques destinades a les zones de muntanya són inexistents en molts àmbits o clarament insuficients en aquells on s’han pres algunes iniciatives.

Per aquest motiu reivindiquem una acció multifuncional que garanteixi una visió holística de la muntanya i dels seus problemes. Una visió que contempli els aspectes essencials que poden ajudar a estabilitzar població en els nostres pobles. Sens dubte, un dels instruments més eficaços és la política fiscal. Una política que tingui en compte la realitat dels municipis amb poca població i amb serioses dificultats per assentar activitat econòmica. En aquest context cal exigir una política fiscal específica que permeti aplicar reduccions fiscals a empreses assegudes en aquests municipis. Així mateix, caldria pensar en un epigrafia específica per a l'IRPF que aglutini les diverses activitats que moltes persones es veuen obligades a fer al llarg de l'any per guanyar-se la vida, i que actualment els penalitza a pagar més. Per últim, cal exigir que la participació en els fons de l'Estat i de la Generalitat, tinguin en compte el factor territorial i siguin equitatius amb els de les ciutats. Actualment les ciutats tenen una discriminació positiva d’entre un 30 i un 40 per cent en aquests fons, on clarament es prima el nombre d’habitants front el concepte territorial, i que no es justifica, si tenim en compte, que la prestació de serveis en aquests municipis amb població envellida i molta dispersió és molt més cara.

 

Per tot això reivindiquem polítiques específiques per les zones de muntanya, tal com succeeix en els països veïns, i reclamem, que aquestes polítiques incorporin reformes també en matèria fiscal que permetin impulsar activitats econòmiques i pal·liar les dificultats de les zones de muntanya i en especial, de l'alta muntanya pirinenca.

 

 

Francesc Boya

Membre del col·lectiu APiA – Pirineu Opinió

 

 

 

 

Vist: 553

Carta d'opinó del Col·lectiu APiA-Pirineu

Pirineu Transversal

Les vies comunicació són un element fonamental pel desenvolupament econòmic. En l’actualitat a l’Alt Pirineu tenim un sistema de carreteres completament enfocat en els desplaçaments de nord a sud, o més ben dit, de sud a nord, ja que a vegades tinc el dubte si el plantejament és perquè els pirinencs podem accedir als serveis de les grans ciutats o realment és perquè els habitants de les grans ciutats puguin accedir al Pirineu el cap de setmana.

Pirineu Transversal

 

És obvi, que és molt més senzill construir carreteres resseguint les valls que superant muntanyes, però això ha comportat en que el nostre sistema viari dificulti les comunicacions entre les diferents valls del nostre territori i afavoreixi els desplaçaments seguint els cursos fluvials fins a les grans ciutats. Aquest fet ajuda a que la població de l’Alt Pirineu segueixi el mateix destí que els sediments al riu i alhora dificulta el desenvolupament territorial, ja que aquest desenvolupament es queda aïllat en cada vall.

Si ens fixem en d’altres territoris de muntanya d’Europa, veiem que els més pròspers són aquells que han apostat per un sistema viari que connecti les diferents valls i en això els Alps és un clar exemple. Quant un visita els països alpins es queda meravellat amb les comunicacions de que disposen, dotades de túnels, ponts, trens i tot el que faci falta per poder teixir un sistema en xarxa entre les diferents valls.

En canvi, a l’Alt Pirineu ens trobem que el túnel més important és el del Cadí, que a més de ser de pagament no respon a un sistema tranversal. Si realment volem el desenvolupament territorial de l’Alt Pirineu s’han d’afrontar grans projectes d’infraestructures, i això és tradueix amb afrontar la comunicació de la collada de Toses, del port del Cantó, del port de Bòixols, del port de Comiols, del port de Perves i del Port de la Bonaigua. Tenim molta feina endarrerida, per tant tots aquests projectes representen una grandíssima inversió, però totalment justificada per la seva necessitat, si és que realment volem un país cohesionat i on tots els territoris tinguin les mateixes oportunitats.

Actualment tenim la N-260, l’eix pirinenc, aquest nom es podria titllar d’irònic. Un eix és recte i el seu objecte és facilitar la mobilitat, dos qualitats totalment absents en aquesta via de comunicació. De Puigcerdà a Pont de Suert, per situar dos extrems d’aquest eix en el nostre territori, actualment hi ha una distància de 163 km i el trajecte dura prop de 3 hores, mentre tinguem aquesta realitat, el nostre territori ho tindrà francament complicat

 

Francesc Viaplana Manresa

Membre del col·lectiu APiA

 

Vist: 586

Carta d'opinió per part d'APIA- Pirineu Opinió sobre la sanitat a l'Àlt Pirineu

L’assemblea del grup APIA–Pirineu Opinió celebrada a la Cerdanya el dia 2 d’abril vol manifestar la seva inquietud davant de la situació de l’oferta sanitària pública a les comarques de l’Alt Pirineu i el territori d’Aran.

A la retallada soferta als pressupostos públics i als pressupostos dels hospitals de Vielha, Tremp, la Seu i Puigcerdà s’hi uneix ara el procés de recentralització provincial, amb el consegüent descens de la qualitat de les atencions sanitàries rebudes pels ciutadans pirinencs. El grup vol manifestar públicament la seva perplexitat per una errònia planificació dels serveis sanitaris que es basa en derivar les prestacions dels equipaments comarcals als centres provincials.

Traslladar els costos dels nostres hospitals als hospitals de referència no resol la precària situació econòmica de les finances sanitàries i agreuja encara més la penúria econòmica de les famílies pirinenques en desplaçaments i estades hoteleres. El grup també es manifesta expectant per saber quins són els criteris, i qui se’n responsabilitza, de decisions tan contràries a les necessitats dels habitants del Pirineu.

Pel que s’ha exposat l’entitat reclama enèrgicament el retorn a la planificació sanitària de l’Alt Pirineu i Aran en el marc d’aquest mateix territori tal i com s’ha fet exitosament durant força anys. També, en conseqüència, reclama l’establiment d’una delegació de la Conselleria de Sanitat al territori de l’Alt Pirineu i Aran. Els costos d’aquestes decisions, opinen, són petits i amplament compensables per la rendibilitat produïda per la coordinació efectiva entre els serveis dels hospitals i els ambulatoris altpirinencs i aranesos.

 

APIA – PIRINEU OPINIÓ.

 

Jordi Abella, Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà). Joan Aixàs, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Ernest Altés, All (Cerdanya). Toni Añó, Son del Pi (Pallars Sobirà). Pere Bàscones, Olp (Pallars Sobirà). Lurdes Beneria, Boí (Alta Ribagorça). Anna Bonet, Peramola (Alt Urgell). Paco Boya, Les (Val d’Aran). Pèir Cots, Arro (Val d’Aran). Xavier Català, Lladorre (Pallars Sobirà). Joan Casimiro, Pont de Suert (Alta Ribagorça). Jordi Dalmau, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Xavier Escribà, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Esteve Farrero, Barruera (Alta Ribagorça). Pilar Farrero, Barruera (Alta Ribagorça). Manel Figuera, Vilallobent (Cerdanya). Vanesa Freixa, Olp (Pallars Sobirà). Amadeu Gallart, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Joan Ganyet, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Sol Gasch, Travesseres (Cerdanya). Carles Gascón, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Mari Pau Gómez, Arro (Val d’Aran). Laia González, Urtx (Cerdanya). Andrés Gonzalez-Nandin Comes, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Carlos Guàrdia, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Montse Guiu, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Josep Isern, Prullans (Cerdanya). Àngel Joval, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Ricard Lobo, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Lluís Llobet, Farrera (Pallars Sobirà). Joan Obiols, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Marta Pallarès, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Alfred Pérez-Bastardas, Bolvir (Cerdanya). Eva Perisé, Castell-Estaó (Pallars Jussà). Joan Ramon Piqué, Vilaller (Alta Ribagorça). Antoni Plans, Barruera (Alta Ribagorça). Antoni Pol, Canillo (Principat d’Andorra). Carles Pont, Bellver de Cerdanya (Cerdanya). Àngel Portet, la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Enric Quilez, Puigcerdà (Cerdanya). Francesc Ribes, Taüll (Alta Ribagorça). Maribel Sala, Malpàs (Alta Ribagorça). Joan Sangenís, Bor (Cerdanya). Josep Tallaferro, Urtx (Cerdanya). Eva Tarragona, Seurí (Pallars Sobirà). Maria Teresa Valls, Barcelona (Barcelonès). Frederic Vergés, Escunhau (Val d’Aran). Francesc Viaplana, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Albert Villaró, Andorra la Vella (Principat d’Andorra).

Vist: 592

Article d'opinió del col·lectiu APiA / PIRINEU I ARAN

 

APiA/PIRINEU OPINIÓ, UNA VEU A L’ALT PIRINEU I ARAN

 

 

Foto Radio la Seu

 

Si la màxima segons la qual el qui o el que no és present en uns mitjans de comunicació cada vegada més omnipresents i omnipotents no existeix, l’Alt Pirineu i Aran té, sens dubte, una vida migrada. Sobretot, si aquesta vida escassa té relació amb el debat de les idees sobre el present i de futur de la nostra muntanya. Un territori -qualsevol territori- ha de tenir veus, en plural, que situïn la seva realitat en una posició activa i visible, si no vol veure’s arraconat en un angle del gran terreny de joc que és un país.

El col·lectiu APiA/Pirineu Opinió no pretén ser la veu de l’Alt Pirineu i Aran, però si que vol ser una de les veus que col·labori a retornar a la muntanya la dinàmica participativa que havia tingut -o almenys això semblava- anys enrere. És per això que un grup de pirinencs i pirinenques, dones i homes de les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el territori de la Val d’Aran, amb la participació també de  membres del Principat d’Andorra, hem creat un col·lectiu d’opinió que va néixer l’any 2014 i ha començat a caminar aquest any 2015. El col·lectiu, que es defineix d’opinió, plural i tranversal, tant des del punt de vista ideològic i polític com des d’un punt de vista generacional i territorial, no té estructura orgànica, tot i que  ompta amb un coordinador, dos gestors de correu electrònic -punts de referència per a la recepció i distribució de tota la informació i documentació-, un responsable de la creació i gestió d’un blog, un corrector lingüístic i una assessora per a la redacció de  otes de premsa.

APiA/Pirineu Opinió és, a més, un col·lectiu obert a totes aquelles persones, residents o no al territori altpirinenc i aranès, que a títol individual entenguin l’Alt Pirineu i Aran com un territori amb unes característiques, una singularitat i unes necessitats pròpies.  Atesa la seva obertura de mires, les condicions per entrar a formar part del  grup no són gens restrictives i es concreten en obtenir, primer, l’aval d’un membre del col·lectiu i, després, adquirir, en principi, el compromís individual d’escriure i publicar un article  e premsa anual de temàtica pirinenca, preferentment altpirinenca.  D’acord amb aquesta segona condició, l’objectiu general del col·lectiu és, lògicament, crear opinió i debat sobre l'Alt Pirineu i Aran dins i fora del seu àmbit territorial, a través d'articles, notes de  premsa, cartes al director... que el col·lectiu, a través de les seves eines de distribució, enviarà per a la seva publicació als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Per a la signatura dels escrits s’estableixen dues fórmules.

D’una banda, els escrits  onsensuats i signats per unanimitat pel col·lectiu, escrits que faran referència a temes i problemàtiques concretes o globals del nostre territori, i, d’una altra, els articles signats individualment -o per dos o més membres del col·lectiu-, fent constar al peu de la  ignatura que el/la signant és membre d’APiA/Pirineu Opinió, tot i que “les opinions expressades en aquest article no han de ser necessàriament  compartides pel col·lectiu i són, per tant, d’exclusiva responsabilitat de qui el signa”. Atès que el col·lectiu no  retén en absolut ser monolític, les dues fórmules permeten expressar l’opinió col·lectiva del grup i, alhora, l’opinió individual o personal de cadascú, afavorint la llibertat d’expressar les idees pròpies de cada membre. En el cas dels articles que requereixin la  ignatura unànime del col·lectiu, i per tal de preservar la iniciativa i la decisió final del proposant, ell, l’autor de l’escrit, serà el responsable de fer el seguiment i control de tot el procés (la redacció de l’escrit, el procés de debat intern sobre les aportacions i el ontingut del mateix i, finalment, trametre el text final als gestors del correu electrònic per a l’enviament als mitjans de comunicació). El col·lectiu, que vol exercir la crítica constructiva, no descarta per a més endavant dur a terme altres actuacions, com per  exemple adreçar cartes, propostes o reflexions crítiques a representants de les institucions públiques, publicar respostes que siguin propostes alternatives a situacions concretes del territori o bé organitzar jornades de reflexió al voltant de la problemàtica de  l’Alt Pirineu i Aran. A propòsit d’aquesta darrera actuació, en la darrera  assemblea, celebrada a Senterada (el Pallars Jussà), es va aprovar l’organització per a la primavera de l’any 2016 d’unes jornades destinades a tal fi.

El grup resta obert a la invitació o invitacions, a la sol·licitud o sol·licituds, de les diferents entitats i institucions del territori o implicades en el mateix, així com d’altres organismes i entitats que demanin la seva opinió o pronunciament públic. En aquests casos, APiA/Pirineu Opinió estudiarà cada cas i es pronunciarà després d’haver-ho debatut i aprovat en grup o assemblea. Pel que fa a la presa de decisions, APiA/Pirineu Opinió ha establert els seus barems. Qualsevol decisió que el col·lectiu hagi de  prendre en un futur s’haurà d’aprovar amb una participació mínima del 75% dels membres i amb el vot favorable del 51% dels vots. D’altra banda, els membres del col·lectiu convidats a participar com  a tals en actes, jornades, debats... ho poden fer liurement, tenint en compte que les seves opinions són a títol individual i no en nom del col·lectiu, a no ser que hi vagin en representació expressa d’aquest. Si l’objectiu general és la participació escrita dels membres del col·lectiu, l’objectiu específic és que el grup estigui representat per membres de les cinc comarques de l'Alt Pirineu i el territori d'Aran la qual cosa ja és en aquest moment una realitat, amb cinquanta membres distribuïts entre el seu àmbit territorial. El col·lectiu estableix dues assemblees anuals  i itinerants per les diferents comarques i territoris, sense perjudici de les reunions espontànies i voluntàries que es puguin celebrar al llarg de l’any. Les  assemblees, a les quals tots els pirinencs i pirinenques que ho desitgin hi són convidats, coincidiran amb els dissabtes més propers  als dos equinoccis anuals ---el dia 21 de març, el de la primavera, i el  dia 23 de setembre, el de la tardor--- per continuar, com diu el company Ernest Altés, “l’ancestral relació dels habitants d’aquestes muntanyes amb els cicles del sol i, per tant, de la natura”. COL·LECTIU APIA DE L’ALT PIRINEU I ARAN.

Jordi Abella, Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà). Joan Aixàs, la Seu

d’Urgell (Alt Urgell). Ernest Altés, All (Cerdanya). Toni Añó, Son del

Pi (Pallars Sobirà). Pere Bàscones, Olp (Pallars Sobirà). Lurdes

Beneria, Boí (Alta Ribagorça). Anna Bonet, Peramola (Alt Urgell).

Paco Boya, Les (Val d’Aran). Pèir Cots, Arro (Val d’Aran). Xavier

Català, Lladorre (Pallars Sobirà). Joan Casimiro, Pont de Suert (Alta

Ribagorça). Jordi Dalmau, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Xavier

Escribà, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Esteve Farrero, Barruera (Alta

Ribagorça). Pilar Farrero, Barruera (Alta Ribagorça). Manel

Figuera, Vilallobent (Cerdanya). Vanesa Freixa, Olp (Pallars Sobirà).

Amadeu Gallart, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Joan Ganyet, la Seu

d’Urgell (Alt Urgell). Sol Gasch, Travesseres (Cerdanya). Carles

Gascón, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Mari Pau Gómez, Arro (Val

d’Aran). Laia González, Urtx (Cerdanya). Andrés Gonzalez-Nandin

Comes, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Carlos Guàrdia, la Seu d’Urgell

(Alt Urgell). Montse Guiu, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Josep Isern,

Prullans (Cerdanya). Àngel Joval, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Ricard

Lobo, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Lluís Llobet, Farrera (Pallars

Sobirà). Joan Obiols, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Marta Pallarès, la

Seu d’Urgell (Alt Urgell). Queralt Perera, la Seu d’Urgell (Alt Urgell).

Alfred Pérez-Bastardas, Bolvir (Cerdanya). Eva Perisé, Castell-Estaó

(Pallars Jussà). Joan Ramon Piqué, Vilaller (Alta Ribagorça). Antoni

Plans, Barruera (Alta Ribagorça). Antoni Pol, Canillo (Principat

d’Andorra). Carles Pont, Bellver de Cerdanya (Cerdanya). Àngel

Portet, la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Enric Quilez, Puigcerdà

(Cerdanya). Francesc Ribes, Taüll (Alta Ribagorça). Maribel Sala,

Malpàs (Alta Ribagorça). Joan Sangenís, Bor (Cerdanya). Josep

Tallaferro, Urtx (Cerdanya). Eva Tarragona, Seurí (Pallars Sobirà).

Maria Teresa Valls, Barcelona (Barcelonès). Frederic Vergés,

Escunhau (Val d’Aran). Francesc Viaplana, la Seu d’Urgell (Alt

Urgell). Albert Villaró, Andorra la Vella (Principat d’Andorra

Vist: 860

Identifica´t or Registra´t

Registra´t

Registre d'usuari
UK Bokmakers ArtBetting.net - Bookmakers reviws.
Read more for Ladbrokes the UK bookmakerLadbrokes Registration - full information
Bokmaker Number 1 in uk William Hill Registration WH