A+ A A-

Article d'opinió de Jordi Navarra, alcalde de Sant Esteve de la Sarga

Som massa bona gent!
Sóc en Jordi Navarra, un dels 5 pagesos/ramaders que quedem a Sant Esteve de la Sarga, un municipi de 120 habitants dispersats entre 9 pobles i molt territori al peu del Montsec, on hi ha el Congost de Montrebei perquè m’ubiquin els lectors. 

Aquest cap de setmana la meteorologia ens l’ha liat en forma de nevada primaveral en cotes baixes, i els humans no hem estat a l'alçada. Hem tingut durant moltes hores el municipi sense la poca cobertura de mòbil que tenim normalment, els accessos als nostres pobles els hem netejat amb els nostres tractors, perquè la competència de mantenir desenes de kilòmetres de carreteres del nostre municipi resulta que és municipal i fer-ho nosaltres és la manera més efectiva quant passen tantes coses alhora i en tants llocs. A més no cobraré el gasoil, perquè l'oposició que ve els caps de setmana no em denunciï per prevaricació. 

Hem tingut tot el municipi 18 hores sense llum, perquè això no ho podem resoldre nosaltres, està en mans de les empreses del sector. Sort que a pagès encara tenim foc a terra per no gelarnos.
En dos pobles han tardat 36 hores a tenir servei elèctric, i passades 48 hores, el dilluns 27 de març encara tinc una casa propera al Congost de Montrebei que no té subministrament, com tampoc el tenen els veïns de Castissent, ja al municipi de Tremp. I cap veí ha trucat TV3. Som massa bona gent.


Gent de muntanya, fets a tot i que sempre practiquem aquella dita de que abans d'exigir s'ha de complir. A fe de Déu que aquí complim, i potser va sent hora de que ens plantem i exigim!
Aquesta situació sobrevinguda ha superat alguns límits, 48h després encara hi ha als carrers de pobles del municipi cables en tensió trencats sense que els operaris que ja he conegut al segon dia, desbordats, puguin donar-hi solució. És el cas de la carretera local on hi ha una torre partida amb els cables penjant a les proximitats del Congost de Montrebei, o el de dues persones de més de 80 anys que no han pogut sortir de casa durant dos dies, perquè un cable elèctric trencat els hi ha bloquejat la sortida de casa. 

Aquest país que volem que sigui un Estat, s'ha de fer gran i ha de desplegar el govern al territori, per entendre, planificar i actuar en base a la nostra realitat.

És tant evident que en condicions adverses l'esforç de moltes persones ha arreglat moltes coses, com que la descoordinació és monumental, fet que minimitza aquests esforços. Alcaldes de la comarca són testimonis de la dedicació dels regidors i el personal municipal i d'operaris subcontractats per l'elèctrica treballant a tot drap i en situacions difícils. Però, perquè no ha vingut ningú a recollir els cables elèctrics trencats als carrers dels meus pobles? Perquè no m'ha trucat ningú de l'empresa? No tinc interlocutor autoritzat d'Endesa a qui preguntar-li. Només números d'incidències. Gràcies a la paciència del veïnat, a la delegació del govern, als companys de l'Ajuntament, al Consell comarcal i al partit pel seu suport, gestions i consells durant el cap de setmana. Ho explico des de la impotència de no poder resoldre els problemes bàsics de la meva gent, ho explico perquè potser així els bombers podran tenir aparells no caducats per verificar l'estat de cables elèctrics, abans de procedir a apartar-los dels carrers. Ho explico perquè el nou país, no mantingui vells esquemes i els errors que comporten, i perquè no vull pensar que la lluita per l'equilibri territorial, enlloc d'un objectiu, sigui una quimera. Salut, serveis bàsics i República! Jordi Navarra i Torres Alcalde de Sant Esteve de la Sarga.

Després de la feina realitzada per la gent que treballa per Endesa potser amb capacitat de decisió al territori, posant tres grups electrògens ningú hauria passat una o dues nits sense corrent elèctric al Pallars Jussà. Igual, entre totes les centrals d'alarma i emergència amb qui he parlat, protocols i serveis diversos, no ubicaven el meu municipi? Potser al recuperar el subministrament, al cap de 18h el poble que es diu com el municipi, han donat el tema per resolt? 
Us parlo d'aquests temes perquè sóc l'Alcalde, màxim responsable de quasi tot, també de les emergències. Obligacions i pocs recursos.


Hem trucat repetidament a Endesa, al 112 i al sum sum corda, i 18h després de tot, al CECAT el diumenge els constava zero incidències pendents a Sant Esteve de la Sarga.

 

Salut, serveis bàsics i República! 

Jordi Navarra i Torres

Alcalde de Sant Esteve de la Sarga

Vist: 925

Article d'opinió la Secretaria de comunicació d'ERC Alt Pirineu

Pirineu. Ni de Lleida ni d’enlloc!

 

L’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que l’or­ganització territorial bàsica del país s’estructura en municipis i vegueries. L’any 2010 va ser aprovada pel Parlament de Catalunya la llei de vegueries 30/2010 de 3 d’agost. La denominació pel nostre territori és la de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. Si la cosa és tan clara i tan simple, perquè dia rere dia seguim sentint l’expressió “Pirineu de Lleida”? Els mitjans de comunicació s’entesten a afegir aquest inútil possessiu fomentant una visió centralista i provincialista del nostre territori. Nosaltres no som de cap altre lloc que no sigui el Pirineu, i aquest inclou tots aquells municipis de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Aran, amb aquelles especificacions identitàries pròpies que té com a nació occitana.

El què més sobta és que les mateixes institucions segueixin fomentant aquest centralisme provincià amb campanyes com “Lleida, la Catalunya blanca” de la Diputació de Lleida, per exemple, fent referència a les pistes d’esquí i és que penso, Lleida blanca? Es deu referir a la boira, no? I és doncs que, per a ells, som poc més que el pati de lleure per als caps de setmana, res més que les muntanyes i les pistes d’esquí.

Nosaltres mateixos en som en part responsables, cal que ens apoderem i defensem amb ungles i dents la nostra identitat, en el dia a dia, en la nostra quotidianitat. Reivindicar que som Pirineu, que no som Lleida, que som poquets sí, només l’u per cent de la població, però que la nostra extensió és la del 20% del Principat de Catalunya! També cal deixar clar que no som un aparador que posem camps, muntanyes, cavalls i vaques el cap de setmana de cara a que ho contemplin els visitants, no, que aquí hi som cada dia, i que necessitem serveis i infraestructures de qualitat com qualsevol altre ciutadà, sigui del Poble Nou de Barcelona, del Serrallo de Tarragona, o de Sant Narcís de Girona.

Però qui se’n recorda del Pirineu a l’hora d’invertir? Som sempre la germaneta pobra que s’endú els sobrants, i és que cal que els governs deixin de pensar en clau provincial i començar a pensar en lògica veguerial, situant al mateix nivell el Pirineu que qualsevol altre territori. Invertir i millorar-ne els serveis contribuirà a fomentar l’ocupació, mantenir la qualitat de vida i aturar el despoblament del nostre territori.

 

Mireia Pellicer Martí

Secretària de comunicació d’ERC Alt Pirineu. 

Vist: 125

Carta d'opinió per la gestió dels hospitals de Tremp i la Seu d'Urgell

El passat 24 de gener va sortir publicat l’anunci de la convocatòria per cobrir la gerència compartida dels hospitals de Tremp (Pallars) i de la Seu d’Urgell (Sant Hospital). L’anunci es feia a l’empara del títol “Xarxa d’Hospitals de l’Alt Pirineu”. Som molts, particulars i institucions, els que ens hem preguntat què hi ha al darrere d’aquest anunci i, sobretot, en quines bases es fonamenta i quines conseqüències pot tindre.

 

Intentarem ordenar els dubtes i neguits generats per tal que, si són contestats, s’obri un debat que clarifiqui un fet tan transcendent per al sistema sanitari públic de Tremp, de la Seu d’Urgell i, en definitiva, del Pirineu.

A) El punt de partida jurídic i administratiu: l’Hospital del Pallars a Tremp és de propietat pública, en concret de la Generalitat de Catalunya, que és qui el construeix, finança i n’encarrega la gestió des de 2011 a Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), empresa pública cent per cent, que neix al voltant de l’Hospital de Santa Maria de Lleida. El Sant Hospital de la Seu d’Urgell, en canvi, és una entitat privada regida per un patronat, els titulars del qual són a parts iguals l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Bisbat d’Urgell.

B) El punt de partida econòmic: l’Hospital de Tremp es troba en una situació financera envejable, fruit de la bona gestió des de l’origen. La seva solvència és total, no té cap mena de dèficit ni estructural, ni conjuntural. Funciona coordinadament amb el conjunt de l’empresa pública GSS que l’empara i tutela.

El Sant Hospital de la Seu d’Urgell arrossega un dèficit crònic de característiques històriques (el seu origen, gestació i cronificació mereixerien un altre article d’opinió), que es pot xifrar al voltant dels 20.000.000 €, quantitat que espanta i que és complexa de gestionar, sinó és que la Conselleria hi apliqui cirurgia major, mai millor dit. Per complicar-ho encara més cal dir que hi ha hagut diferents plans per resoldre aquest problema, però no n’ha reeixit cap.

C) El punt de partida funcional i/o pràctic: mai hi ha hagut una relació estable, sostinguda i amb contingut important entre ambdós hospitals, si bé és cert que des de l’origen de la restauració de la Generalitat es parla i legisla sobre l’Alt Pirineu com a subjecte comú en termes sanitaris (recordem el Pla Alpir, propiciat pel conseller Espasa en el Govern de Tarradellas, i més recentment la creació de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu en els governs de Maragall i de Montilla, posteriorment eliminada pel Govern de Mas). Les raons d’això es poden trobar en els punts abans esmentats, però també en la dificultat objectiva que ens dona la distància geogràfica i en els plantejaments i voluntats dels equips directius corresponents.

Per què, doncs, aquest anunci? I cap a on porta? Semblaria que per enèsima vegada la Conselleria vol entomar el problema de l’Hospital de la Seu, i aquest cop ficant un gerent supervisat per una empresa pública. Si és així, cap problema. La qüestió és: per què barrejar-hi l’Hospital de Tremp? Si volen fer una acció contundent, no cal que es camuflin, els professionals de la gestió sanitària ho entendran immediatament. En els anys que porta CiU – ara, Junts pel Sí– al Govern, l’Hospital de Tremp ha perdut la figura del gerent, vinculada ara a l’Hospital de Santa Maria, per ajudar a reduir la despesa sanitària. En aquesta nova convocatòria se’ns ofereix un gestor que dependria també de la Seu d’Urgell, és a dir, en cada bugada perdem un llençol.

El grandiloqüent títol de la convocatòria –signada per Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, i, sorprenentment, per Mateu Huguet, gerent de GSS i exdirector del Sant Hospital de la Seu, i no pel president de GSS, Joan Ramon Saura– parla de la creació de la “Xarxa Hospitalària del Pirineu”. Ens trobem davant d’un nou projecte de relacions entre Vielha – Tremp – la Seu i Puigcerdà? En aquest supòsit, en quina base legal i en quins plantejaments polítics, econòmics i de gestió se sustenta? Resulta creïble que una Conselleria i un Govern que han abandonat el projecte de creació del Consorci Sanitari íntegrament públic format, entre altres, pels hospitals Arnau de Vilanova, Santa Maria i Tremp –tots de titularitat pública– busqui ara la gestió compartida entre un hospital públic i un de privat?

En tot aspecte de les relacions humanes i institucionals, les formes són molts importants. En l’àmbit públic poden arribar a condicionar i fins i tot a invalidar les actuacions si no se’n respecten els terminis i els requeriments legals. Per això ens preguntem com és possible que una decisió d’aquesta transcendència no hagi estat tractada ni debatuda en els òrgans col·legiats competents. Al Ple municipal del 6 de febrer, Compromís per Tremp vam preguntar a l’alcalde, Joan Ubach, també membre del Consell d’Administració de GSS, quines passes s’havien seguit per prendre la decisió de convocar la plaça. Ens va respondre que no en tenia informació oficial i que el tema no s’havia tractat en cap consell d’administració de GSS. Per la seva banda, la primera tinent d’alcalde i portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, M. Pilar Cases, ens va contestar que aquest tema havia estat tractat en una reunió d’ERC en què van assistir ella mateixa; la delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós; la senadora Anna Azamar i Jordi Cortada, gerent de la Regió Sanitària de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran,  i que no hi estaven d’acord.

Quin és el posicionament oficial de la Conselleria en la creació de la “Xarxa Hospitalària Pública de l’Alt Pirineu”? I en l’autorització de la creació d’una figura conjunta en un ens de naturalesa privada i un altre de públic? Per paral·lelisme, en el procés frustrat  de gestació del Consorci Sanitari de Lleida es van fer un seguit de consultes i de reunions amb els actors implicats, els usuaris, els sindicats, els col·legis professionals, l’administració local, etc. Quin procés s’ha seguit ara? A qui s’ha consultat?

Com es veu, els interrogants a respondre són molts, com també ho són les pors que genera l’anunci. Per tot això, demanem que s’aturi el procés i que el reflexionin, el consensuïn i, sobretot, que l’expliquin.

 

Víctor Orrit Ambrosio

Exalcalde de Tremp

Exvocal del Consell d’Administració de l’empresa pública GSS

Portaveu de Compromís per Tremp

Vist: 281

Article d'opinió de la senadora d'ERC Anna Azamar "L’Eix Pirinenc, carretera nacional o carretera secundària

L’Eix Pirinenc, carretera nacional o carretera secundària?

 


No és cap secret el bulling al que l’estat espanyol sotmet a Catalunya des de fa molt de temps. Que les infraestructures viaries i ferroviàries catalanes, que depenen de l’estat, són menystingudes en el seu manteniment i en les inversions és sabut per tots els que vivim aquí i ho patim diàriament.
Al Pirineu hi tenim una d’aquestes infraestructures viaries estatals, la carretera N-260 també coneguda com a eix pirinenc. De fet, se l’anomena així, eix pirinenc, per què travessa tot el Pirineu de punta a punta, des de Portbou (Girona) fins a Sabiñánigo (Osca); amb una longitud d’uns 500 kilòmetres, dels quals 353 transcorren per Catalunya.


L’origen d’aquesta carretera es remunta a la dècada dels 80, quan un conjunt de carreteres pirinenques secundaries i locals van passar a ser de titularitat estatal per conformar la N-260, sense fer-ne cap actuació més que unificar-les, i posar-li el nom de “Nacional” quan de veritat li hauríem de dir carretera de segona . Aquest fet és el motiu pel que, actualment, molts dels trams siguin camins irregulars i estrets, molt lluny de les carreteres nacionals estàndard de la resta de l’estat, com per exemple la NII de Madrid a la Frontera francesa o la N 122 de Saragossa a Portugal.


Es tracta, a més, d’una de les carretes més perilloses de l’estat, 173 dels 353 kilòmetres que passen per Catalunya formen part dels trams més perillosos segons l’informe EuroRAP 2015.
L’eix Pirinenc és l’eix de vertebració territorial dels pirinencs i pirinenques, és el que ens comunica entre les valls i ens permet connectar-nos entre si, en definitiva una infraestructura viària vital per el desenvolupament social i econòmic dels pirinencs i pirinenques, al mateix temps fonamental perquè la vegueria del Pirineu acabi essent una realitat.
Des de que en va assumir la titularitat, l’estat ha invertit molt poc en aquesta carretera; simplement n’ha assumit el seu manteniment i encara gràcies. El

trajecte Xerallo – Pont de Suert és suficient per constatar que moltes d’aquelles carreteres continuen sent les mateixes que als anys 80, igual d’estretes i corbes. Però també podríem parlar de l’actual despropòsit de la variant de Gerri de la Sal, un altre exemple que la gestió d’aquesta carretera és nefasta i no es pensa en el perjudici al territori; destrueixen tot el voltant del poble per fer una variant però deixen l’obra sense acabar, i finalment decideixen eixamplar la calçada, dins el tram urbà, i posar un semàfor per complicar una mica més el dia a dia de la gent que hi passem. D’exemples com aquests en trobaríem més al llarg de tot el recorregut de l’eix pirinenc al seu pas per Catalunya.


El fet és que la gent del Pirineu no mereixem carreteres de segona, que a estones semblen camins de cabres, ni ser menystinguts a l’hora d’invertir-hi. Mereixem, i tenim el dret de poder circular per una carretera bona i segura per anar a La Seu d’Urgell, a Puigcerdà, a Pont de Suert, a Sort, a l’indret que sigui del Pirineu; unes bones vies de comunicació i també de telecomunicacions, un altra via necessària i amb molts problemes per ser-hi a tots els indrets de l’Alt Pirineu, és un factor clau en el desenvolupament i vertebració del Pirineu, és vergonyós que en ple segle XXI encara estiguem així.
Reclamar aquestes millores en la circulació i en la seguretat és l’obligació dels qui representem aquest territori a les institucions, ara i sempre.

 

 Anna Azamar, Senadora d'ERC

Vist: 239

Carta d`opinió de Rosa Amorós i Capdevila

Dia Internacional de les muntanyes.

 

Rosa Amorós i Capdevila


Cada 11 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes. Pot semblar estrany, no obstant és encertat destinar una jornada a recordar les muntanyes i la vida que hi transcorre en ella. El Pirineu és casa nostra i els pobles, viles i masies acompanyen el paisatge natural juntament amb una bona colla de persones que hi vivim.


N’hi ha que es dediquen a l’agricultura, altres a la ramaderia o al turisme, mentre que alguns tenen petits negocis i n’hi ha que centren esforços a servir les persones.
Com a dones i homes d’aquest territori tenim les mateixes necessitats que la gent que viu en paisatges d’asfalt i gratacels, però som pocs i això ens obliga a fer-nos sentir més sovint i de manera més vehement. No ens cansem de demanar unes millors eines de comunicació. Demanem carreteres, segures i ràpides, unes TIC que permeti estar connectats entre nosaltres i amb el món. Necessitem que la nostra salut i educació de la nostra canalla sigui la millor possible i per això ens cal serveis de qualitat, un futur per als nostres joves, aquells que estimen la terra però no poden tornar perquè no hi ha oportunitats, i també la nostra gent gran ha de sentir-se segura i acompanyada fins al darrer dels seus dies.

Podríeu considerar que som un xic egoistes si només demanem i no oferim res però això no és així, perquè a les nostres muntanyes podreu trobar allò que la ciutat no us pot oferir.
Tothom hi és ben rebut, n´hi ha que practiqueu esports, altres us passegeu pel bosc buscant els preuats bolets, n’hi ha que busqueu recolliment espiritual o perdre-us pels senders contemplant la seva biodiversitat. Sempre n’hi ha que saben valorar patrimoni cultural amb visites a castells, esglésies o museus on donem a conèixer els nostres costums, tradicions i la vida a l’antiguitat.

A més, darrerament hem rebut un reconeixement explícit i a l’estiu, pels vols de Sant Joan, alguns pobles s’omplen de famílies que gaudeixen de les falles, patrimoni de la humanitat.


A l’Alt Pirineu hi trobareu indrets únics i singulars, bon menjar i bona gent, i quan retorneu a la vostra quotidianitat us demanem que respecteu l’entorn i el deixeu en perfecte estat, tal com l’hauríeu d’haver trobat. Vosaltres marxareu , però hi ha persones, animals, plantes que ens hi quedem i us desitgem rebre amb la mateixa il·lusió a cada nova ocasió que ens visiteu. Bona estada a les muntanyes!


Rosa Amorós i Capdevila
Delegada del Govern de la Generalitat de l’Alt Pirineu i Aran

Vist: 261

Identifica´t or Registra´t

Registra´t

Registre d'usuari
UK Bokmakers ArtBetting.net - Bookmakers reviws.
Read more for Ladbrokes the UK bookmakerLadbrokes Registration - full information
Bokmaker Number 1 in uk William Hill Registration WH